Tothom ho compra avui tot a Amazon, però no sempre va ser així. Soc client ininterromput de Jeff Bezos des de 1998. Donades les baixes comercials o biològiques, i que el basar electrònic perdia diners a dojo per aquelles dates, admeto el qualificatiu de supervivent. A tot Europa no s'han de comptar ni per desenes els usuaris d'aquell magatzem, que en el mil·lenni anterior era exclusivament nord-americà.

Pagar per un producte ofereix una perspectiva sobre la seva qualitat més exacta que fabricar-lo, una llei inexorable que respecta Juan Roig i que s'aplica també als diaris. Afirmo doncs que mai he conegut una empresa humana, comercial o espiritual, que funcioni com Amazon. Sense fatuïtat, amb eficàcia vertiginosa, per alguna cosa es bressola en la cotització borsària del bilió o trilió d'euros, segons l'idioma en què es comptin. A principis d'aquest any, sospito que em va arribar alguna comanda després de desitjar-ho, però abans de sol·licitar-ho. Bezos havia domesticat l'anticipació. Els milions de pàgines consagrades avui al comerç electrònic són plagis fal·libles del mestre nord-americà. Per no enterrar definitivament l'esperit crític, confessaré que aquesta cornucòpia amazònica no havia ensinistrat les recomanacions a la seva clientela, probablement per la defectuosa Intel·ligència Artificiosa. Encara no sap oferir-me el producte exacte que enllaça amb la meva última compra.

Fins que va arribar el coronavirus. Els clients de llarga data d'Amazon ens disposàvem a gaudir d'un confinament privilegiat, seríem els aristòcrates de la tancada. Doncs no, hem hagut de suportar un gegant desorientat, triganer, balbucejant, procrastinador, un Shrek que recordava a un dels seus imitadors. El servidor es va col·lapsar una tarda durant més de dotze hores, un fenomen inversemblant en la trajectòria d'aquest cometa, sense precedents en un quart de segle de fidelitat conjugal.

Les excuses dilatòries d'Amazon eren lamentables, s'endarreria perquè estava salvant el món expedint els productes lligats a la pandèmia. L'ONG més cara de la història. La major prova que s'ha vorejat de manera inconscient al final del món no rau en les rodes de premsa psicodèliques de Fernando Simón, sinó en la penjada de l'única iniciativa humana que ha vorejat la perfecció. Tot això ha coincidit amb el sorollós divorci de Bezos, més preocupat per lluir bíceps amb moto nàutica que per la seva clientela. Amazon sempre va vetllar per nosaltres. Ara no n'estic tan segur, una altra religió que s'esfondra en un sol any nefast.