Torna el futbol professional després de quasi tres mesos. El retorn a la competició omplirà pàgines i obrirà informatius de ràdio i televisió. Algunes informacions parlen de les incògnites que s'obren sobre quina haurà estat l'afectació física i psicològica sobre els futbolistes. De veritat? Algú es pregunta quina afectació psicològica haurà tingut la pandèmia sobre esportistes que són autèntics privilegiats, que entrenen-treballen dues hores diàries, que cobren sous milionaris i que tenen tota mena de privilegis? Ens hauríem de preocupar i analitzar quina afectació psicològica pateix aquella persona que encara no ha cobrat l'atur, que no arriba a final de mes, que no sap si podrà tornar a la feina, que ha vist com els seus ingressos s'han reduït de forma dràstica i que a més el seu futur no és gens esperançador. A molts futbolistes de Primera Divisió se'ls va practicar un test de detecció del virus i, a l'endemà, ja coneixien els resultats. Que aixequin la mà la resta de mortals que hagin passat pel mateix. La majoria de ciutadans no han tingut accés a un test de diagnòstic. Rebaixar-se un sou milionari (vol dir que cobren milions) no és el mateix que rebaixar el sou d'un mileurista (que amb prou feines cobra mil euros). És una autèntica vergonya. Això sí que ens hauria d'afectar a tots plegats.
