12 de juny de 2020
12.06.2020
Diari de Girona

Anys

12.06.2020 | 06:00
Anys

Jordi Pujol n'acaba de complir noranta. Un polític que ha influït molt en la societat catalana i l'espanyola. Un personatge de dretes que va saber aglutinar gent molt diversa gràcies a un populisme de nova factura després de la mort de Franco. Va esdevenir imprescindible pels partits espanyols i amb ànima de botiguer va vendre als catalans que cada pacte que feia era per Catalunya. El pujolisme creix i s'expandeix gràcies a la creació –imaginari– d'una Catalunya que ell va muntar durant més de vint anys i que representava un país que no tenia cap altra ambició que aconseguir diners per l'autonomia. Pujol creia que el sostre de les ambicions catalanes era l'autonomia i, a partir d'aquí, s'havia de ser important a Madrid. Ho va ser i va pactar amb tothom. Va aprofitar durant temps el fet que Espanya entrés a Europa i hi haguessin diners, va intentar devorar un petit partit, ERC. Va seguir, com el rei Lear, la temptació de crear una nissaga ?fulminava qualsevol que li fes ombra. No ho va aconseguir, de vegades el perllongat exercici del poder se't torna en contra i els fills, gràcies a ser més corruptes que el pare, ensorren l'edifici que sembla inexpugnable. L'anomenat «oasi català» era corrupte. Exercitar el poder durant tant d'anys, encara ara, el situa com una persona perillosa. No se l'ha jutjat. Quan va insinuar que era independentista es va obrir la capsa de Pandora. Llavors, l'Estat profund o la policia patriòtica el van atacar i ell, d'un dia per l'altre, va confessar tenir diners a Andorra. Al cap dels anys la figura de Jordi Pujol és fosca: ha estat un mur de contenció en contra de la república catalana. El català bo i que se'l pot anomenar espanyol de l'any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook