Pandèmia, la punta de l'iceberg

Jordi Cruz Plaja Palafrugell

Mentre estem ben distrets amb «la pandèmia» i el «circ polític i mediàtic», un problema sense precedents en la història de la humanitat evoluciona ràpid i en silenci. L'acceleració de la destrucció del planeta i de l'extinció massiva d'espècies per culpa de l'home. Pocs ciutadans saben que els oceans s'estan acidificant i quedant sense oxigen, que patim una extinció massiva d'insectes i d'altres espècies imprescindibles per a la vida, que augmenten les plagues d'espècies i microorganismes destructius i perillosos, que l'Àrtic s'està desfent més ràpid del previst. Aquesta semana s'ha arribat als 30ºC a l'Àrtic del nord de Rússia. Poca gent sap que el permafrost s'està desfent, deixant anar tones de gas metà, que juntament amb les altes temperatures provoca incendis imparables. Que re­cent­ment hem arribat a una concentració de 417 ppm de CO2, màxim que no es donava des de el Miocè, fa 23 milions d'anys.

Cada vegada hi ha més dades i consens científic que alerten que ja no podem perdre més temps i s'ha d'actuar urgentment i de manera contundent. Que ja no podem tornar a la normalitat, que només podem decréixer. Per què no surt tot això a les portades dels mitjans? Per què ens segueixen parlant de creixement i normalitat quan això ja no és viable? Com podem tenir tanta informació i no frenar el desastre?

Agraïment a l'hospital universitari

de Girona

Dr. Josep Trueta

Eli i Judith teixidor costa girona

Ens agradaria amb aquestes paraules expressar el nostre agraïment a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Durant el passat mes de maig, la meva germana i jo hi vàrem estar ingressades.

Volem agrair a tot el personal sanitari de l'URPA, Reanimació i també el de la quarta (4A) i cinquena planta (5A) per la seva gran professionalitat, empatia i amabilitat. Per intentar aconseguir fer-nos treure més d'una rialla per tal que les hores ens passessin d'una manera més agradable.

També volem fer palès un reconeixement molt especial al Dr. Huc (Cap de Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora) i a tot el seu magnífic equip format per: Dra. Dargallo, Dr. Ribas, Dr. Valero, Dr. Delgado i Dr. Bosacoma, per la seva gran professionalitat, dedicació i tracte excel·lent rebut. Moltes gràcies per tot!

Només abraçar

Iris Sala LLeal VILABLAREIX

Surto de la residència on està la meva mare des de fa uns anys. Després de tres mesos, torno a veure aquest rostre que tant ens ha donat. Alzheimer en estat avançat. No entén res del que està passant. De fet, ni se'n recorda al minut següent del que li has dit el minut anterior. Però sí reconeix els seus fills encara.

Tres mesos sense veure cap cara familiar, fora de les persones, que tot sigui dit, la cuiden amb moltíssima cura a la residència.

La mateixa setmana que entràvem en confinament ens donaven una altra notícia: càncer de còlon.

Tres mesos de trucades amb videoconferència, per dir alguna cosa, perquè ella no entenia perquè estàvem en una pantalla. Ha sigut molt dur per tots.

I avui no he pogut abraçar-la, de fet ni tocar-li les mans. I ella, que diuen que no entén res, i que està tranquil·la, amb ulls plens de llàgrimes m'ha dit: com et trobo a faltar. I jo no puc abraçar-la. «És pel seu bé», em diuen. I em parteixo en dos. Una part de mi entén que hem de protegir els nostres pares i avis de la malaltia. L'altra part, amb molt de dolor i impotència, perquè estic segura que si ella pogués escollir, de segur, que preferiria morir demà abraçada als seus fills que d'aquí a un temps sense poder-los acaronar. Darrere una taula de dos metres, i una mascareta que no deixa veure el nostre somriure d'amor.

Potser ens estarem equivocant. Quina classe de societat hem construït entre tots? Què preval?

Ho deixo escrit: si algun dia em trobo en la situació de la meva mare, abraceu-me i deixeu-me abraçar, fins a morir, encara que sigui viure només un dia més.

L'impost de successions a Catalunya

Raül Servent i Tarragona Sant Feliu de Guíxols

n En general els catalans saben que el sou del president de la Generalitat és bastant superior al del Govern Central i que està molt per sobre del de la resta de presidents de comunitats autònomes? Diferències que em temo que es donen també entre ministres i consellers...

Igualment saben que a Catalunya es paguem més impostos que a la resta d'Espanya i que l'impost sobre successions és a casa nostra gairebé confiscatori, a diferència de les altres autonomies, on a la pràctica és simbòlic?

Endavant, Catalunya!