Després de dos mesos enclaustrat, Oriol Mitjà no ha descobert cap vacuna del coronavirus, com era d'esperar, però la seva investigació no ha sigut en va, li ha servit per descobrir una cosa més important: que el governet el formen una colla de ximples. Al noi, amorrat com sol estar al microscopi durant tot el dia, descobrir-ho li ha costat una mica més que a la resta dels catalans, que amb veure un moment per televisió Presidentorra i la seva banda, ja en fem prou per saber-ho. Però és bo que ho certifiqui un científic, això dona prestigi a l'estupidesa de president i consellers, que fins al moment era una estupidesa d'anar per casa i ara es dota del segell de qualitat d'aquell que ells mateixos veien com a futur premi Nobel català (ves que no sigui aquest un dels indicis en què s'ha basat Mitjà per al seu descobriment).

A vegades les grans troballes científiques arriben així, per casualitat, igual que li va passar a Fleming amb la penicil·lina. Un intenta trobar un medicament contra una epidèmia i sense voler ensopega amb una troballa més important: que ens governen ximples, cosa molt més letal que qualsevol virus dels que es fan i es desfan. I a més no hi ha confinament que ens protegeixi, ja que irrompen a les nostres llars a traïció, gràcies a TV3.

Un bon dia en Mitjà, cansat de provar vacunes en ratolins, sempre en ratolins que no agraeixen l'esforç, va engegar la TV amb desgana i va enxampar la Budó, en Buch i la Vergés. Mentre es reia d'aquella gent que no sabia de què parlava, algú li va revelar que eren els que el contractaven. I quan s'estava refent del pànic, va sortir Presidentorra en pantalla. La teoria estava servida, se li havia revelat sola.

De moment, l'Oriol Mitjà ha publicat el seu descobriment a Twitter, amb el hashtag «Conxorxa de ximples». A més de ser una definició molt precisa del governet, es tracta d'un subtil homenatge al llibre de John Kennedy Toole del mateix nom, el protagonista del qual, el gandul, pocavergonya i egoista Ignatius, guarda tantes semblances amb Presidentorra que està clar que un científic com en Mitjà no pot admetre que siguin fruit de l'atzar sinó que hi ha un ADN comú. Tantes són les semblances que alguna de les traduccions del llibre al català s'ha titulat «Una confabulació d'imbècils», que fa molta més justícia al governet català.

L'estudi de Mitjà sortirà aviat publicat a revistes emblemàtiques com The Lancet, per a meravella de la comunitat científica internacional. Normalment calen moltes comprovacions, però en aquesta ocasió les proves són tan clares i contundents que estic segur que els terminis es reduiran considerablement. De tots els països ens vindran eminències a estudiar Presidentorra i el governet, a mesurar-los el crani, a comprovar si reconeixen el seu propi reflex en un mirall, a deixar-los sols al bosc per veure si són capaços de fer servir eines per alimentar-se.

Els ximples o necis o estúpids -diguin-los com vulguin- que ens governen ja hi eren, això és indiscutible, però això no treu mèrit a Mitjà. També existia la gravitació universal abans no la descobrís en Newton, i bé es va endur aquest el prestigi. De fet, els estudis de Newton i Mitjà no són tan diferents, el català també demostra que hi ha una llei natural que explica la caiguda lliure d'un objecte, en aquest cas no una poma sinó Catalunya.