12 de juny de 2020
12.06.2020
Diari de Girona

La normalitat de l'embut

12.06.2020 | 06:00
La normalitat de l'embut

En la fase 4 o nova normalitat, la distància social serà d'un metre i mig. Havia de ser de dos metres, com posa en tots els cartells enganxats a les portes de les farmàcies, dels col·legis i en les marquesines de l'autobús, en els anuncis de les administracions per terra, mar i aire i fins al BOE. Però Ciutadans ha entrat en la negociació, i ha aconseguit rebaixar-la per donar oxigen i aforament a bars, restaurants i botigues, i de pas reivindicar-se com a frontissa indispensable per a la governabilitat. Una, que té la suspicàcia adormida pels mesos de confinament, pensava que la distància social que contribuirà a mantenir a ratlla el coronavirus i a evitar rebrots es concretaria en un conclave de savis i amb profunds informes, com a fórmula irrefutable. Un parell de científics, dues dotzenes de metgesses i infermers, un altre grapat de matemàtics armats d'algoritmes i presidint la sala l'inefable Fernando Simón, amb la seva cort d'epidemiòlegs. Doncs no. La cosa s'ha assemblat més a la famosa escena de La loca historia del mundo de Mel Brooks, quan a Moisès li cau una de les taules de la llei i els 15 manaments ordenats per Déu es queden en 10. Una subhasta política a l'avantsala del despatx del lampista de torn de Moncloa ha tret una quarta part a la distància social en una licitació que ha guanyat la formació d'Inés Arrimadas. Si s'arriben a necessitar més vots, la distància de seguretat es queda en vint centímetres o en prohibir els petons amb llengua.
El Govern ha explicat a més que l'actitud que ha de regir aquesta nova normalitat és la responsabilitat. La personal i la col·lectiva. No sé jo si fiar la salut dels meus fills a la responsabilitat aliena. Va brillar per la seva absència fa quinze dies, quan la ultradreta va convocar una manifestació amb cotxe per demanar la dimissió del gabinet de Pedro Sánchez. El desplegament motoritzat va merèixer la crítica pel risc que suposava organitzar una aglomeració en plena pandèmia. Però va tornar a brillar per la seva absència la setmana passada, quan centenars de persones es van concentrar per clamar contra el racisme, fent-se ressò de les protestes dels afroamericans contra l'assassinat policial d'un home a Minneapolis. En aquesta ocasió, partits que formen part de governs locals i nacionals van aclamar la reunió massiva perquè la seva finalitat els semblava justa. La llei de l'embut, l'ample per a mi i l'estret per a tu, s'obre pas en totes les normalitats, velles i noves. Un dels exemples més lamentables el va donar el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, que diumenge va escriure: «No sé si tocava ara, però sí que sé que els que avui us heu manifestat contra el racisme heu intentat tenir la màxima cura possible. I ho sé perquè no compro l''eslomismo'. La diferència es diu decència». No cal recordar-li a ell, que és científic del CSIC, que el virus va infectar igual els assistents al congrés de Vox de Vistalegre i la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Seria una hipòtesi arriscada sostenir que el virus va discriminar les seves víctimes per la decència dels seus pensaments, però ho pot comprovar amb experiments si l'agitprop li deixa temps. La cosa és que ens havien dit que no ens ajuntéssim més de 15 persones, però potser eren 1.500, com els dos metres de distància social seran metre i mig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook