12 de juny de 2020
12.06.2020
Diari de Girona

Una nova Universitat o buidar la que tenim?

12.06.2020 | 06:00
Una nova Universitat o buidar la que tenim?

El ministre Castells declarava l'onze de maig al diari Público que «Hay que estar listos para establecer la enseñanza y evaluaciones online por completo». Aquesta declaració cal situar-la en el context de la pandèmia que estem vivim. El coronavirus ens imposa la realitat d'haver d'aprendre a la força via on-line. Semblaria que la COVID19 que ens ha portat l'estat d'alarma i aquesta tragèdia és, en realitat, una gran oportunitat perquè la Universitat es posi al dia i es modernitzi. Cal reconèixer que el sistema acadèmic on-line és una eina extraordinària quan les circumstancies impedeixen l'ensenyament presencial tant a les aules com als laboratoris i als seminaris.
Però els que som malpensats (i sovint encertem) ens preguntem: no serà el coronavirus una excusa per desmantellar la ja minvada universitat pública? Cal dir ben fort i ben alt que la veritable universitat, la que forma en igualtat d'oportunitats, la que prepara ciutadans que resolen problemes i la que genera progrés i benestar, no és el model d'universitat privada. Aquest model, sempre que sigui privat al 100% i no impedeixi el desenvolupament de la universitat pública pot tenir avantatges. Però no ens podem permetre que amb l'excusa del coronavirus i les facilitats que donen els sistemes on-line es destrueixi el model «europeu i humboldtià» d'universitat estatal i pública.
Seria un sarcasme i un xantatge que la «revolució educativa» fos l'excusa per jibaritzar la universitat pública amb excuses de mal pagador. No es tracta d'impartir matèries d'aplicació immediata a costa de reduir la teoria i matèries bàsiques i humanistes. Es tracta d'oferir una combinació harmònica de totes elles. No es tracta que en ares de la preconitzada mobilitat (pagada per les famílies) es redueixin pràctiques i seminaris. Molt de compte amb qui ofereix power points i comandaments a distància per d'aquesta manera reduir professorat. Alerta, quan ens ofereixen ordinadors a canvi d'aules amb tarimes, pissarres (potser Vileda o electròniques) i projectors que són l'escenari ideal per establir la relació alumne-professor.
Em fa por que rector i degans puguin contractar de tu a tu amb el professor i de forma individualitzada el contracte, el sou, la dedicació i el contingut de l'ense­nyament a les universitats. Tremolo davant d'una societat que no vol mantenir una universitat per a tothom perquè considera que aquest tipus d'universitat és un luxe i malbaratament. Repetirem tantes vegades com calgui: la universitat ha de rendir comptes a tota la societat, ha d'estar al seu servei, al servei de tothom, i és davant de tothom que ha de ser transparent i mostrar els seus resultats. Cal que la nostra societat estigui orgullosa de «la seva universitat» i que estigui al servei de la veritat, la llibertat i la justícia.
Em resisteixo a creure que entre tots hem decidit el final d'una de les més belles i grandioses conquestes de la societat moderna: l'ensenyament públic i, en aquest cas, la universitat estatal. Els que recordem la universitat presencial, hem de dir que va representar potser l'única etapa de la nostra vida en la qual vam ser capaços de descobrir i experimentar tot allò que feia la vida digna de ser viscuda. Quan la COVID-19 ens deixi, haurem d'acostumar-nos a una universitat no presencial, perquè el coronavirus ens forci a fer-ho, o simplement perquè es reclama en llauris de la Sra. Rendibilitat?
En els estudis universitaris, ens deia Humboldt, «el professor ja no es deu a l'alumne, sinó que tots dos, professor i alumne, es deuen a la veritat». Perquè totes les grans conquestes teòriques de la humanitat han nascut del desinterès, de l'amor pel saber, pel descobrir i el ser útils. Aprendre dels professors que sabien el que nosaltres no sabíem i conviure amb els nostres companys que també volien saber: això és «presencialitat».
Recordem amb enyorança els bars o jardins de la universitat; compartir begudes i tastets amb companys; sentir que estem vius i disposats a lluitar pel nostre futur i el de la societat que somiem. Només faltaria que a més a més de tot el que la pandèmia ens ha tret, ara fos l'excusa perfecta per perdre la llibertat i el desig de saber, d'aprendre i ensenyar, de ser útil a tots i totes. El nostre triomf ha de ser treballar per la veritat i els valors universals, reflexionar sobre la justícia, agrair que en aquest món hi hagi un lloc per a la poesia i la bellesa i també per fer negocis sòlids, justs i que beneficiïn tota la societat.
Si volem perdurar com a civilització, cal que la nostra societat sigui il·luminada per la raó, la solidaritat i l'imperatiu categòric de ser sostenibles. M'atreveixo per tant a proclamar l'emblema de la meva Universitat de Barcelona que resa: libertas perfundet omnia luce (la llibertat il·lumina totes les coses).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook