12 de juny de 2020
12.06.2020
Diari de Girona

Veritat llunyana

12.06.2020 | 06:00
Veritat llunyana

Tothom parla de la veritat. Tothom diu voler-la. Ben pocs la persegueixen. A mesura que han passat els anys d'aquest ja no tan nou segle, la qualitat de la veritat i la quantitat de gent buscant-la han anat minvant. En els darrers mesos, però, la veritat ha desaparegut completament de les nostres vides. La pandèmia, el confinament i la crisi del coronavirus han substituït definitivament la veritat pels interessos múltiples –i s'ha encimbellat la manipulació i la mentida a categories usuals i necessàries per als objectius ideològics i partidistes.
Catalunya, baula feble d'Occident, feia ja anys que s'havia vist emmerdada per aquesta tendència que ara predomina arreu. El dit procés va crear dos pols de postveritat, l'Ulster mongòlic i la secta groga –ambdós plenament esmerçats a tenir raó i a guanyar a tot cost, tot creant la situació necessària per a fer-ho possible. El resultat ha estat l'allau més gran de mentides, manipulacions i ocultacions dels darrers 40 anys a l'Estat espanyol. La lluita descarnada pel relat i pel poder ens ha regalat deu anys d'una lluita per la independència terriblement mal plantejada i orquestrada per servir la supervivència d'uns interessos polítics diversos. Després de la mobilització, extenuació i derrota de les masses de bona gent dels uns i els altres, només en queda un estat de desmoralització i confusió absolutes.
Tot el que els catalans hem hagut de patir durant deu anys ara ha encalçat la resta del món –especialment als Estats Units d'ençà que Donald Trump va sacsejar la política americana amb la seva candidatura i victòria. Molt ràpidament, el 2016 la veritat es va convertir en accessòria, i la lluita per tenir la raó i guanyar es va imposar en l'esfera pública americana. Molt notablement, la premsa ha tingut una responsabilitat capital en tant que agent de creació i difusió de les mentides i manipulacions que s'han cuinat en la política. Quan la premsa no és lliure, o serveix interessos particulars en comptes de servir la veritat, tot va de baixada.
I vet aquí que va arribar el coronavirus. Ferment accelerador, tot ha explotat: vicis i virtuts s'han dut fins a límits inusitats. Hem estat testimonis dels debats més absurds i letals –especialment la campanya de desprestigi contra el tractament del Dr. Didier Raoult amb hidroxicloroquina, que ha tingut la desgràcia de ser afavorit per Trump. Fins i tot quan estudis en contra de Raoult eren retirats per ser defectius (o directament falsos), la premsa d'aquí i d'allà era capaç de regalar-nos titulars que volien fer creure que s'havia assestat un altre cop contra el tractament. En quasi una centúria mai s'havia manipulat tant i tan malament –i havia estat tan generalitzat.
Una cosa semblant ha passat amb les revoltes d'afroamericans i progressistes del Black Lives Matter. La realitat de la violència extrema de les revoltes i el que ha estat narrat per la premsa no tenen absolutament res a veure. La destrucció de petits comerços i les agressions i persecucions de persones aleatòries pels carrers ha deixat conseqüències molt serioses que afectaran el resultat de les eleccions americanes de novembre. Com Nixon l'any 1972, Trump podria revalidar la seva presidència quan aparentment té el gruix dels electors dels Estats Units en contra. El que cal observar en aquests dies terribles és el silenci de molts: és el cost d'haver allunyat la veritat de les nostres vides, de mentir i manipular en nom d'una causa o una altra en pro de tenir la raó i de guanyar a tot preu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook