Cartes

Sr. Sergi Tudela

Josep M Viñas i Mestres blanes

Benvolgut Sergi, ens coneixem de fa temps, ja que hem coincidit diverses vegades en reunions, fins i tot abans de ser director.

Sé que ets una persona implicada i defensora, des de fa molts anys, del món de la pesca en totes les seves vessants, per això vull aprofitar aquest mitjà per fer pública la situació en què em trobo jo i molts altres companys pescadors.

Degut a la nova llei de pesca, que regula l'esforç pesquer d'ar­ros­se­gament a la Mediterrània, reduint paulatinament les jornades laborals anuals, començant en un 10% aquest any i podent arribar fins a un 30% el 2025, en aquest dies se'ns ha informat dels dies totals que tenim aquest any per poder realitzar la nostra feina. Tenint en compte que ja fem un mes de veda cada any per protegir els recursos, en el meu cas..., fins ara i si no hi havia cap motiu excepcional, anava a pescar uns 200 i pocs dies a l'any..., ja que m'han donat «164» dies de pesca, de feina, de treball en tot un any, la resta de dies laborables he d'estar amarrat, sense guanys de cap tipus, ni jo ni el mariner, pagant seguretat social i impostos igualment.

Evidentment aquesta situació no és sostenible ni per mi ni per a ningú, hi ha altres maneres de preservar els recursos, a Catalunya en tenim molta experiència (plans de cogestió), i els pescadors som els primers interessats en protegir-los, ens hi va el nostre pa.

En altres països s'ha gestionat diferent i millor, per aixo et demano que posis tots els esforços al teu abast per revertir aquest greuge i evitar el final del nostre sector, essencial en la nostra cultura i en la nostre gastronomia.

Mesures estructurals, ja!

Francesc Buixeda Cabré santa pau

La situació d'alarma pel coronavirus, durant noranta dies, la desescalada finirà el pròxim dia 21, a cada perllongació hem suportat el Govern i l'oposició fent el seu teatre particular, emprant uns vocabularis que mai havíem sentit. No es notava per enlloc que estiguessin pensant amb el que estaven aprovant.

El calvari que estem passant ciutadania, pacients i familiars dels difunts, sense oblidar la incondicional dedicació del personal sanitari, i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i l'exèrcit, fins a patir-ho en la seva pròpia carn, entre tots hem pal·liat la situació límit on vàrem arribar, per culpa de què i de qui?

Després d'aquest periple i la desescalada, davant el perill d'un repunt, si és el cas, esperem que hospitals i personal sanitari estiguin dotats dels estris i medicaments necessaris per fer-hi front, per evitar el lamentable desgavell d'aquest cop.

S'han de prendre mesures estructurals urgents, a tall d'exemple, ministeris, els necessaris (les comunitats autonomes tenen transferits quasi tots els serveis), abolir assessors, personal de confiança i lliure designació, menys cotxes oficials, els imprescindibles, seguretat, i un llarg etc., tenim una administració central i autonòmica que ofega l'economia. Una comparança amb la resta de països europeus, demostra clarament que mantenir aquest ritme no ajuda a aconseguir una administració, mes àgil i eficient.

Per tant, fem palès molt seriosament a la classe política que ha arribat el moment de deixar de banda les indicacions dels partits, prioritzant i fent possible, sense exclusió, la dotació de tots els serveis públics, proporcionant a la ciutadania gaudir del benestar social, que per això els hem elegit i paguem els tributs.

De ganduls i de pares (sobre l'article de Salvador Sostres)

Manuela Garcia-Camba i Ligero barcelona

Veig que aquest senyor troba a faltar una certa manera d'educar per part dels mestres. Sembla ser, pel que diu, que si no fos pels seus «educadors» ell seria un delinqüent.

Per descomptat que estic en desacord. A mi em van educar, i molt bé, els meus pares, i a l'escola em van culturitzar. No és el mateix. Del seu escrit es podria interpretar que troba a faltar la força física i moral (dins d'un bastó?) que van fer d'ell el que és ara. Li agradaria al sr. Sostres que disciplinessin la seva filla amb mà dura? De debò?

Quan a la llibertat de moviments i vida social de la filleta, recordar-li a aquest senyor que els nens es contagien igual que els adults, sols que el 99% són asimptomàtics, però...i si li toca a la nena l'1% restant? Pot ser mortal, li recordo. El virus no forma part del PSOE, no mira qui envaeix ni qui mata o deixa tocat de salut, també li recordo.

Serà que als que ens han educat (a casa) amb amor i respecte, valorem més aquest sentiment que no pas la mà dura, el treball o la riquesa. Al contrari que ell, jo preferia les vacances, per poder estar més temps amb els pares, germans i avis. A l'escola anava a aprendre i estudiar, no a fer amics. Potser tenia prou amb ma família.

Per acabar, jo diria que els ganduls, avui dia són els pares, o bé els fills els destorben o la paternitat els hi ve gran.

Agraïment al Dr. Colomer Pairés

Monica Heiblum girona

n Ahir vaig veure el meu metge, el Dr. Joan Colomer Pairés, i em va donar la notícia que es jubila aquest mes. Me'n vaig alegrar per ell, però ho sento per mi, pels seus altres pacients i per l'hospital. Es perd un gran metge i una bona persona, trobaré a faltar la seva humanitat i el seu bon ull clínic. Gràcies, Dr. Joan Colomer Pairés.