El gran historiador gironí Santiago Sobrequés, a qui vaig tenir la sort de tenir de professor quan vaig venir a Girona a estudiar Preuniversitari, em va explicar de forma realista la conquesta d'Amèrica i que a Espanya havia arribar una quantitat d'or i riquesa que no vam saber transformar en estructures productives sòlides. Va passar com les riuades que destrueixen el que troben i no reguen. El que va bé per a les plantacions és el rec que produeix la pluja fina i persistent.

Amb Pallach, el meu mestre en política, vaig aprendre a ser pragmàtic, vaig aprendre que l'acció de govern ha de crear serveis i infraestructures que facin el teixit productiu més consistent i més just. Admiro Lula com a president brasiler perquè després del seu pas pel govern l'índex de pobresa havia baixat prop d'un 10%. No ho va aconseguir fent caritat com feia Evita a Argentina (predecessora del populisme més fatxenda) sinó creant estructures perquè la gent tingués treball i sous dignes.

A l'Espanya democràtica incorporada a Europa vam viure el moment Delors i el seu pla de cohesió social europea. Delors va ser un president de la comissió amb idees per fer una Europa socialment cohesionada i durant el seu mandat es van crear els fons de cohesió, dels quals Espanya en va percebre una part important. Era l'època del triumvirat format per Francois Mitterrant, Helmut Kohl i Felipe González, que amb Delors va marcar una època. Va ser un gran encert de Felipe González negociar els fons de cohesió i usar-los de forma raonable. Espanya amb els fons de cohesió va fer un gran pas endavant, especialment en infraestructures que van relligar un país descohesionat a conseqüència del franquisme.

En aquest moment estem davant d'un moment històric per Europa i per Espa­nya. Davant l'emergència que suposa la pandèmia, per primer cop, Europa proposa un pla europeu de reconstrucció amb pressupost comunitari d'un muntant important. Pedro Sánchez i la vicepresidenta d'economia Nadia Calviño hi han tingut un paper rellevant per com va ser la proposta d'Espanya (coordinada amb França) la que va obrir la porta al desbloqueig. Alemanya va acceptar finalment un pla amb diners no reemborsables i crèdits tous que van presentar Macron i Merkel i que és el que avui té la UE sobre la taula. Després de la proposta de la comissió presentada fa pocs dies, el pla sembla consolidat a falta del recorregut que ha de fer per ser aprovat definitivament.

Espanya, si tot va com sembla, serà una de les grans beneficiàries del fons amb una quantitat de prop de 140.000 milions. El problema que tenim al davant és com invertirem aquests diners perquè no siguin una riuada sinó una pluja fina que porti a consolidar els serveis bàsics (ensenyament, sanitat, etc.) i a consolidar i modernitzar el sistema productiu. Tenim al davant una tasca de gran abast que marcarà el futur d'Espanya per molts anys i hauríem de fer els possibles per aprofitar l'oportunitat que aquest «pla Marshal europeu» ens brinda. Per això, s'ha de valorar positivament la posició de Ciutadans que, de la mà de Garicano, aposta per participar activament en la confecció del pla de reconstrucció i no es pot entendre la posició irresponsable de la dreta (sobretot del PP com a partit de govern) buscant la confrontació en comptes de tractar de treballar per aquest pla que necessitem i que d'aquí poc ens demanaran de posar en marxa. Tampoc s'entén la posició d'ERC, que no vol un acord en què participi Ciutadans. Ja sabem que JuntsxCat no vol saber res però si ERC hi vol participar hauria de voler que ho fes la majoria o no han entès de què va aquest acord. Els agents socials han consensuat temes importants com els ERTOs i el salari mínim, però de cara al futur hauran d'entrar en el tema de la reconstrucció i parlar de com utilitzar els fons europeus per modernitzar i consolidar el sistema industrial per als propers anys. Tot plegat ha de portar a consensuar els futurs pressupostos.

Existeixen plans del Govern Sánchez sobre desenvolupament sostenible-agenda 2030, model energètic, defensa del medi ambient, digitalització, mobilitat sostenible, etc. i documents de sindicats i patronal, però no he trobat documents de la dreta amb idees sobre aquest futur que el país necessita. L'actitud de la dreta és d'una irresponsabilitat històrica que pagarem entre tots. Ho deia aquesta setmana Miquel Roca a La Vanguardia, prou bronca i més treball conjunt. Europa ja ha deixat clar que donarà els diners per plans concrets que estudiarà si són viables i sostenibles. Esperem haver fet el treball que cal per ser-ne mereixedors.

Les CCAA han de jugar el paper que els correspon en l'estat quasifederal que tenim i s'ha d'aprofitar l'experiència de coordinació de la pandèmia per fer-ho de forma raonable. Algunes ja hi treballen però desgraciadament Catalunya, amb un govern sense nord, dividit i sense perspectives d'eleccions que clarifiquin les coses, pot deixar passar l'oportunitat. L'esforç que ha fet el PSC amb el seu document obert titulat «Pacte Català per a la Reconstrucció Social i Econòmica» pot quedar en un no-res si la comissió no es posa en marxa o si simplement no fa la seva feina. Foment del treball i els sindicats tenen documents interessants però no es veu cap interès per fer la feina que toca per part de la Generalitat. Seria bo que es divulguessin els documents existents perquè tothom sàpiga què pensa cadascú. La demanda de 15 dels 16.000 milions que ha posat el Govern Sánchez sobre la taula per les CCAA demostra com d'irresponsable és el Govern català.

I tot això és perfectament compatible amb el necessari suport als més vulnerables, per als quals l'ingrés mínim vital és un pas important. Com diu Anton Costas a El Periódico, ens fa més decents i ens acosta a Europa en el combat contra la pobresa.