Cartes

Xavier Serra Besalú Girona

Certs professors maldestres, quan experimenten enrenou a la seva classe o se'ls en va de les mans una situació educativa, diuen que és per culpa dels pares d'ara, de la immigració, de les sèries de TV o de la direcció del centre. També és ben cert que hi ha alumnes d'una dolenteria o barroeria comportamental clarament disruptiva. En breu, hi ha de tot.

De petits, alguns docents ens feien por: no eren pas els millors. Els que ho feien bé, generaven senzillament respecte. Ara passa el mateix.

A certs centres educatius hi ha dificultats de convivència: és un fet. Per això em sembla valuós l'anomenat «enfocament restauratiu», un plantejament que es consolida en zones d'alta complexitat acadèmica i social. Allà on la proposta alternativa, la «punitiva» no funciona, només genera tensió.

L'Institut ha de ser una escola d'humanitat, no un reformatori o una caserna. S'hi va per formar-s'hi, per aprendre, per créixer. L'alumnat, majoritàriament (67,2%), considera ineficaços els actuals sistemes de sancions, igualets als del passat (expulsar de l'aula, posar còpies, deixar sense pati). Castigar és fàcil, tradicional, repetitiu. Cerca el sotmetiment i l'obediència però no un canvi moral interior. Comença a ser «out» i ja tenim força adolescents experts en «resistir» a les sancions.

No necessitem permissivistes ni negligents, sinó professors creatius i amatents que superin la simple coerció. Si «no insultar» és només una eina per poder sortir ara al pati, no s'interioritza, s'instrumentalitza. Així es generen vailets i vailetes experts en «la falsedat», sense creixement moral.

A alguns instituts es vol millorar la convivència i el respecte emprant eines «restauratives»: tan de bo se'n surtin, oi?

Discriminació a l'Espai Gironès

Josep Maria Oliver Vilar BORDILS

Tinc una discapacitat del 75%. El 10 de juny vaig a l'Espai Gironès. La persona que controla l'accés em diu que és obligatori que em posi mascareta. Li explico que estic exempt de portar-ne i li ensenyo la targeta de discapacitat i el BOE n. 142 que porto escanejat al mòbil. Ni cas. Insisteix en què no puc entrar dient que és un centre privat. Li explico que és d'accés públic i, per tant, han de complir la llei com tothom. Avisa a Seguretat. Vol informe mèdic i pregunta el motiu de la discapacitat. Li dic que no tinc cap obligació de donar-li aquesta informació. Li dic que faré una reclamació. Vol apuntar nom i telèfon i li dic que no, que vull un full de reclamacions. Escric tres vegades (no tenen fulls autocopiatius) amb seguretat vigilant. L'entrego a la senyora que fa la recepció (molt amable) i he de marxar. Exigeixo que algú responsable informi als empleats que no poden discriminar les persones d'aquesta manera. Exigeixo disculpes públiques dels responsables.

Vergonyós!

Núria Arbat Bou olot

Podria dir molt però no em posaré a l'alçada d'aquest tal Salvador Sostres! Vostè, que és responsable del que es publica al seu diari, hauria de ser mes curós del que s'scriu! Soc mestre i aquest home ha exposat les seves idees insultant i menyspreant tot un col·lectiu que hem fet tot el millor per als nostres alumnes. Jo he treballat 24 h/7 dies a la setmana sense importar-me quin dia era pel bé dels alumnes i famílies. No en té ni idea, del que fem ni del que pensem els mestres i crec que abans d'escriure un article hauria d'assabentar-se'n. Trobo d'una baixesa espectacular que critiqui en Bargalló perquè és de Reus ! On hem arribat! A més de tots els insults cap als mestres! Si no està d'acord amb nosaltres que ensenyi ell mateix a la seva filla. Jo no estic d'acord amb la política d'en Bargalló i els docents la patim cada dia però el que exposa Sostres crec que es passa de mida i de molt llarg ! Demano una disculpa pública per part del seu diari.

Sense poder dormir per culpa de les petadores

Joquín Durall banyoles

Visc a la urbanització Puig Surís de Banyoles. Un lloc ecològicament meravellós si no fos per les maleïdes petadores que cada mitja hora, més o menys, pertorben acústicament el medi ambient, menys algunes nits quan ho denuncio als Mossos d'Esquadra.

I això fa que dura tota la vida. És una autèntica indecència, ja que altres pagesos, molt menys «barruts» posen tanques elèctriques o mecàniques per fer fora senglars.

M'he gastat molta pasta a aïllar acústicament casa meva. Dormo amb cotons a les orelles, tinc dos matalassos lligats a les finestres perquè no entrin els trets virtuals, ja siguin mecànics (com una escopeta de balins) o amb imitació de cartutxos reals. Ja no sé què diantres fer, ni a qui recórrer, perquè em deixin descansar mínimament, a la qual cosa crec tenir tot el dret de món. Si algú pot ajudar-me li ho agrairé eternament. No moriré del coronarvirus, però em mataran els sorolls per petits, però repetits, que siguin a cada mitja hora durant tota la santa nit. Suplico i imploro a les autoritats de Medi Ambient que advoquin pels meus drets i els del Medi Ambient i prohibeixin definitivament l'aberració de les «petadores». Moltíssimes gràcies.