L 'AVE a la Meca» és un sintagma de cinc paraules i sis síl·labes compost per onze lletres entre les quals hi trobem sis vocals i cinc consonants. No arriba a oració perquè no expressa un judici amb sentit complet. Si vostè ho pronunciés davant d'un estranger que sabés català, però que no estigués al cas de la nostra vida política, es quedaria a l'espera que acabés la frase perquè «l'AVE a la Meca», a seques, és una agrupació de paraules sense contingut semàntic. O sigui, que no vol dir res. Ara bé, entri vostè en un bar de qualsevol ciutat espanyola, cridi ben alt: «L'AVE a la Meca!» i veurà la quantitat de mirades còmplices que rep. Per què? Perquè el context en què s'expressa completa l'inacabat. El context, en el seu mutisme, parla.
Vostè abraça al tanatori el fill del difunt al temps d'exclamar «quina pena», i el fill del difunt no li pregunta «quina pena què» perquè la circumstància en la qual es troben completa l'oració sense necessitat d'afegir res. Aquesta capacitat de la situació per significar resulta sorprenent. Tornant a l'assumpte de «l'AVE a la Meca», s'han escrit aquests dies nombrosos editorials i s'han dut a terme grans anàlisis en les tertúlies radiofòniques. Jo he llegit gran part d'aquests editorials i he escoltat moltes d'aquestes anàlisis per mera curiositat gramatical. Volia comprovar si, llençant oracions completes sobre aquest humil grup sintàctic, esbrinava alguna cosa que no sabés, una cosa que m'il·luminés, que em tragués d'un error o em revelés una veritat inèdita.
He de confessar que cap politòleg ha aconseguit commoure'm pel seu enginy, per la seva finor o per la quantitat d'informació aportada. Ahir, però, quan vaig anar a comprar el diari, vaig coincidir amb un senyor gran que sol aturar-se a llegir els titulars de la premsa exposada al quiosc, tot i que no compra cap diari perquè la seva pensió, pobre, no li ho permet. Ens vam saludar mantenint els dos metres de distància reglamentaris i li vaig preguntar si es trobava bé, ja que el vaig notar abatut.
- L'AVE a la Meca! -va respondre amb pena.
I amb això estava tot dit.
