Hi ha un grup de lectors a Girona anomenat «los leones». Ningú sap bé d'on va sortir el nom, però no es refereix a la feresa, sinó a la lectura. León, que llegeix molt. Fins abans de la pandèmia els «leones» es reunien en el cafè Neptú, al carrer Hortes, des d'on tenien a mà la Llibreria 22. I si bé el nombre solia variar, sempre hi havia tertúlia. Jordi Gispert, director de la 22, feia de veu informativa. Ningú millor que ell per estar atent a les novetats de qualitat. Entre els seus participants hi havia de tot. Autors novells, empleats del jutjat, comerciants, periodistes. Lectors anònims sense més ànim que l'amor pels llibres.

Ariel Halac, l'escriptor argentí resident a la província de Girona (l'Escala), organitza en aquests dies tertúlies literàries a la llibreria cafè Context del Barri Vell. Halac diu que el que el mou és La ilusión de otra cosa, fent referència al títol d'un dels seus llibres (Edició Cal·lígraf). Mar Bosch Oliveras acaba de publicar La dona efervescent (Univers), una de les primeres novetats en arribar a les llibreries. Diu que ha estat tot molt estrany durant la covid-19. En el seu cas la seva novel·la anava a sortir per Sant Josep i es va a descongelar el 14 de maig, amb Girona en fase 1. «Tenia la sensació de sortir clandestinament, d'estar venent sucre o tabac d'estraperlo», explica. D'altra banda, Estàvem cansats de viure bé, d'Albert Soler, va circular de mà en mà durant la pandèmia malgrat estar tancades les llibreries i ser una espècie de bomba antisistema.

Poden dir que el llibre és mort. Que aquesta espurna de «els leones» frega el freaky. Que les tertúlies van morir, que els escriptors no viuen, sobreviuen. Que ningú llegeix. Que la cancel·lació de l'últim Sant Jordi va acabar amb el llibre. Jo no ho crec. En tot cas, potser mori el format, que és el de menys. Al cap i a la fi, el llibre és només un format. Les històries que contenen són la polpa, allò que ens defineix. I les històries no s'aturen tot i que les ignorem. Mai.

La Catalunya del llibre postpandèmia, sense finançament oficial, agònica abans de començar el confinament, se submergirà. I potser això sigui fructífer. El sistema del llibre, els supermercats literaris, amb concursos corruptes i escriptors titelles, es mor. Els que estimen les històries de veritat, i creuen en la seva utilitat com a càrregues de fons, com els «leones», com Halac, Soler, Bosch, en sortiran beneficiats. Aquests seran els altres lleons. Ara sí, distingits per la feresa.