14 de juny de 2020
14.06.2020
Diari de Girona

Pujol i TV3

14.06.2020 | 06:00
Pujol i TV3

Jordi Pujol és un personatge polític de primera categoria històrica. Va ser el que ens va explicar la col·laboradora de capçalera de la nostra televisió pública, Pilar Rahola, dissabte passat al programa FAQS. S'acostava el 90è aniversari de Pujol i la data va servir d'excusa per a un llarg sermó. Un president clau. Un home important. Un polític que va recuperar les institucions de Catalunya. Una figura política amb un valuós llegat que estem malbaratant. Van ser algunes de les seves afirmacions, sense rèplica ni contrapès d'un altre entrevistat o de la presentadora que assentia. Un episodi que difícilment podria tenir lloc en una televisió pública que no hagués oblidat la seva obligació de garantir el rigor informatiu, el pluralisme i l'equilibri a què l'obliga la seva missió.
Han passat sis anys des que Pujol va confessar que tenia una fortuna oculta a l'estranger. Des de llavors, TV3 ha estat incapaç de fer una cobertura especial d'un cas que va commocionar la vida pública catalana i que ha ocupat una infinitat de portades als mitjans de comunicació. El Parlament de Catalunya ho va recordar al febrer passat en una resolució que va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris, exceptuant JxCat, que es va abstenir. S'hi constatava que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no havia programat a TV3 «cap contingut específic sobre els casos de corrupció política, frau i evasió d'impostos» que afecten Jordi Pujol. També l'instava a garantir la credibilitat i a prendre mesures. Ningú va votar en contra. Perquè, clar, és difícil avalar que la televisió pública de Catalunya continuï sense dedicar un «30 Minuts» o un «Sense ficció» a una qüestió com aquesta. A quin altre país d'Europa hi ha un cas similar on a un expresident, la seva dona i els seus set fills se'ls acusi d'acumular una fortuna de 290 milions d'euros amb activitats il·legals?
Cal recordar que no estem parlant d'un cas on hi hagi presumpció d'innocència. Pujol va reconèixer que havia comès un delicte molt greu, de frau fiscal, compatibilitzant-ho amb el màxim grau de representació de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys. És un evasor de capitals confés, pendent de judici. En comptes d'explicar-ho, l'opció de TV3 ha estat promoure aparicions de Jordi Pujol relacionades amb la seva tasca de govern, en positiu. Primer va ser un reportatge sobre el 0,7% del PIB que els països rics haurien de dedicar a cooperació internacional per al desenvolupament on l'expresident donava la seva opinió. Després va venir un reportatge sobre la creació dels Mossos d'Esquadra on explicava el seu paper en la creació de la policia autonòmica. El Telenotícies li va dedicar també una contraportada per recordar els fets que es van produir fa 60 anys en un concert en record a Joan Maragall arran dels quals Pujol va ser detingut. En el mateix Telenotícies es va parlar del Cas Palau però per dir que els advocats de la família afirmaven que ja no tenien diners a l'estranger.
La justificació dels responsables de la CCMA, cada vegada que se'ls pregunta per aquesta qüestió, és que són decisions que responen a «criteris professionals» que regeixen la selecció de les informacions i determinen la seva rellevància. Criteris que mai prioritzen això a la graella.
A la seva pàgina web, el programa 30 Minuts fa gala de la seva gran rapidesa de reacció davant l'actualitat política i social de Catalunya i assegura que els seus equips «responen a cada esdeveniment puntualment amb un reportatge». Dona exemples. Un dels últims és la celeritat que va demostrar per infiltrar-se a les entranyes de Tsunami Democràtic. No podria haver fet alguna cosa semblant amb un cas de corrupció d'aquesta magnitud? La resposta podria donar-la el mateix Pujol. Avui, això no toca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook