La pandèmia del coronavirus ha significat una pèrdua de poder adquisitiu de la renda familiar disponible del 23%, sobretot en àmbits com l'ensenyament, l'oci i cultura, automoció, restaurants, viatges i hotels, i comerç. La sortida del confinament i el retorn a la normalitat no significarà obtenir les condicions anteriors a la crisi. Per exemple, pel 2021 s'espera que el comerç no recuperi el 12% que tenia en la distribució de la renda disponible i es quedi en l'11%, que els hotels passin del 9% al 7%, que els restaurants passin del 8% al 7% i que la pèrdua definitiva de renda disponible sigui d'un 5%. El retorn a la nova normalitat econòmica que ha començat aquest mes de juny serà lent, començant per la obertura de les oficines, els restaurants, hotels, botigues i escoles. El juliol s'hi afegirà el despertar del turisme local, el novembre les fires i congressos i el desembre el turisme internacional. El Nadal serà sobri.

Però el que és més important és que certes coses mai més tornaran allà mateix. Avui llegia que Inditex ha decidit tancar 1.200 botigues que eren rendibles perquè ha decidit enfortir la venda per Internet. Alhora, la venda d'oficines es veurà alterada pel treball a casa i la venda de cotxes veurem fins on remunta. Com en totes les crisis econòmiques ens toca repensar l'activitat que fem, tant en l'àmbit d'estratègia empresarial com en l'àmbit personal. Vaig insistint aquí que una de les coses principals que hem de fer és estalviar, abaixar les nostres despeses. També hem dit que una de les formes de crear treball, tot i millorant l'eficiència, és la rehabilitació d'habitatges i edificis, l'estalvi energètic.

El consum d'energia residencial a Catalunya és del 28%, per la qual cosa al país també li interessa disminuir aquesta partida, car bona part d'això prové de l'exterior. Abaixar els lloguers dels habitatges ha de ser la primera acció política del govern actual, però disminuir el consum energètic ha de venir tot seguidament.

A Olot fa uns sis anys es va decidir engegar un projecte de rehabilitació energètica d'habitatges. Aquella decisió es va prendre dins el grup de Social Lab fruit d'una acció de DinamiG, l'agència d'innovació i desenvolupament de la Garrotxa. Aquella decisió, en la qual vaig participar juntament amb en Franc Comino i altres, buscava alhora crear treball al sector de la construcció, en crisi després de la fallida immobiliària, i millorar el confort i eficiència energètica de les llars. Allò va significar conèixer el programa PACE (Property Assessed Clean Energy) engegat a Califòrnia i estès a tot EUA i formar part del grup fundador de l'EUROPACE, la rèplica europea del programa. Aquest fet va permetre liderar el programa europeu, i va mobilitzar una ajuda econòmica emmarcada dins el programa Horizon 2020 de la UE.

Dons bé, el model d'Olot ja rutlla. Ha estat batejat com HolaDomus i ja intervé en 28 casos reals. És una de les accions que més m'entusiasmen en el camí de la transició energètica perquè és una acció pública tangible, allunyada de les bones paraules i intencions. Va al gra, executa i dóna solucions als ciutadans.

El programa HolaDomus resol moltes de les barreres que tenen els propietaris per reformar un habitatge. Un és el recel amb la tecnologia que cal implantar, per exemple si la calefacció ha de ser amb placa solar tèrmica, geotèrmia o pellet de fusta. Un altre és el desconeixement dels professionals més adients per executar el projecte. Un altre és la desconfiança en la tramitació de permisos i com enfocar el finançament. Tot això ho resol l'equip transversal d'HolaDomus. Els casos més difícils són quan hi ha una comunitat de veïns, pel fet que hi ha diversitat d'opinions i de circumstàncies personals i financeres.

Un aspecte rellevant del projecte és la validació dels professionals locals per poder executar les obres: actualment a Olot ja s'han validat unes 50 empreses que tenen el problema de la manca de personal qualificat.

Els 28 projectes actuals no són pas tots basats en la rehabilitació energètica, tot i que es fa igualment. El principal objectiu dels propietaris és la modernització de l'habitatge o la millora del confort, cosa que ens diu, clarament, que l'estalvi d'energia i el relat del canvi climàtic no han penetrat encara en una societat més o menys avançada com la d'Olot.

Resoldre la rehabilitació energètica d'habitatges demana una acció potent car a Catalunya hi ha 2 milions d'habitatges que cal reformar a raó de 50.000 cada any. Si l'import mig és de 15.000 euros per a cada projecte, estem davant d'una acció de 750 milions anuals. La Generalitat té alguna petita partida d'ajuda pels finançaments plurifamiliars que caldrà fer de forma continuada en els propers anys.

La rehabilitació d'habitatges pot donar feina a 20.000 professionals a Catalunya de forma continuada durant 10 anys, fet que hauríem de veure amb molts bons ulls. L'exemple d'HolaDomus cal estendre'l primer a tota la Garrotxa i més endavant a altres ciutats i comarques, definint una política municipal clara.

Porto treballant en estalvi energètic des de l'any 1992, invertint i desenvolupant nous processos i conceptes que ens han fet diferents en el món industrial. La decisió que vam prendre dins aquell grup de Social Lab m'enorgulleix de la mateixa manera: farà de la Garrotxa la comarca més sostenible de Catalunya.