Els esperen mals mesos a les manifestacions, llevat que els col·lectius amb reivindicacions s'espavilin a idear alternatives. L'extrema dreta s'ha afanyat tant que se n'ha anat de manifestació en cotxe o, encara més ràpid, ha pres el carrer sense sortir de casa, sortint per la tangent, aquest punt en què la llar toca l'espai públic: la finestra, la terrassa o el balcó.
Fins que hi hagi vacuna o tractament contra el coronavirus, la reunió pública estarà limitada, sigui per divertir-se en les grans festes o per queixar-se a les manifes multitudinàries. La precaució al contagi va restar assistència a les manifestacions com l'està restant a anar de botigues o sopar fora de casa un cop aixecades les limitacions.
Les reunions de protesta tenen dues mesures d'èxit: o són molt petites i serveixen perquè aflori al carrer un problema amagat o són molt grans per demostrar que moltes persones estan reclamant alguna cosa. L'acció d'ambdues és reunir-se en un punt. La clau per als propers mesos de les manifestacions al carrer serà passar de la concentració a la dispersió; de la densitat a la fluïdesa, de la presa al corrent.
Les manifestacions d'esquerres estan obligades a ser socialment conscients i respectar la distància personal perquè no és coherent preocupar-se d'alguna cosa concreta i despreocupar-se de quelcom general i prioritari com la salut. Només cal aprendre, d'una vegada per totes, a mantenir dos metres de distància entre individus. La imatge de la manifestació espessa està en els orígens dels moviments obrers representada a la imatge fixa d'una fotografia. La de la manifestació fluïda amb imatge en moviment fa molt que és possible i, des que es ven el dron, està a l'abast de qualsevol.
