Joaquim Torra i Pla, català de soca-rel nascut l'any 1962 a Blanes (la Selva), encara que la seva família era oriünda de Santa Coloma de Farners, president de la Generalitat de Catalunya des del 14 de maig de 2018, no se'l pot considerar un polític professional segons l'ús. Mai ha tingut carnet de militant de cap partit polític, si bé és cert que el setembre de 2009 va publicar un article on anunciava que donava suport a l'associació independentista Reagrupament, aleshores liderada pel doctor Carretero i Rut Carandell, cunyada de Quim Torra. El president no ha estat d'aquells professionals de la política que de ben joves s'han afiliat a un partit polític i de mica en mica han anat trepant fins aconseguir una bona poltrona i mai han figurat en la nòmina d'una empresa privada sinó que sempre han estat cobrant sous de l'administració. El cas del president Torra és tot el contrari; va treballar molt durament com a advocat i ha ocupat durant vint anys un alt càrrec com a executiu d'una multinacional suïssa d'assegurances, va fundar l'editorial Contra Vent, ha exercit com a periodista i assagista polític -l'any 2009 va guanyar el Premi Carles Rahola d'assaig-, és autor d'infinitat de llibres i entre altres càrrecs ha estat director de la Revista de Catalunya i president de Sobirania i Justícia, membre del consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana i vicepresident d'Òmnium Cultural. Tota la seva vida ha estat dedicada a defensar Catalunya com una nació que vol assolir democràticament i lliure la independència, és impulsor de la Crida Nacional per la República, tal com és propi d'un republicà independentista de pedra picada com és ell.
L'arribada de Joaquim Torra al càrrec de president de la Generalitat no va ser fàcil. Arran de les eleccions autonòmiques de 2017 un contuberni entre el partit aleshores al poder, el PP i els jutges de la part més obscurantista del poder judicial, va fer fracassar els successius intents d'assolir la presidència per part de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull i, a partir del dia que va prendre possessió del càrrec, no es pot dir que el president Torra estigui transitant per un camí de flors i violes. No hi ha dia que no rebi hòsties de tots costats. La caverna mediàtica madrilenya i la resta de la premsa i mitjans audiovisuals espanyols no tenen cap dubte a publicitar tota mena de calúmnies, informacions esbiaixades, grans mentides i veritats a mitges contra l'encara president de tots els catalans. Al mateix temps el cap de l'executiu espanyol, en una exhibició de supèrbia infinita i mancat del més elemental sentit del fair play polític, s'ha negat a contestar al telèfon quan el president Torra li ha trucat reiteradament. Tot i això mai han aconseguit fer-li perdre la seva dignitat, que sempre ha sabut mantenir intacta. D'altra part, se suposa que els mitjans de comunicació estan al servei de la veritat i que la seva honestedat informativa està fora de tota sospita. A la pràctica a bona part dels mitjans espanyols, quan tracten el tema català, això no és sempre així. Sense cap mena de rubor es dediquen a prostituir el dret de la llibertat d'expressió atacant tot el que exhali la menor aroma de llibertat i independència i d'una manera molt especial el president de la Generalitat. La conxorxa ordida pels mitjans ultranacionalistes espanyols contra la consellera de Sanitat del Govern de la Generalitat en ocasió de la crisi sanitària que estem patint ha fet que el president Torra i el seu equip siguin diàriament vexats pels enemics de l'independentisme i del dret a decidir. I el més trist de tot això és que també ha estat i està sent víctima de foc amic mitjançant cops baixos immisericordes, ja que no són pocs els mitjans d'informació ben catalans i que presumeixen de ser catalanistes que també s'hi afegeixen a donar-li canya. Per part dels mitjans de les espanyes, encara que no ho aprovo, els puc entendre; els de casa, ja em costa més. Tot això sense voler reconèixer, per exemple, l'extraordinària gestió de govern tan eficaç, sobretot de la crisi sanitària, que han fet el president Torra i el seu equip, encara que hi ha hagut forats negres que caldrà aclarir, com les residències d'avis.
Pot ser que el president Torra sigui un personatge un xic pintoresc, que hagi comès alguns errors -i quin és el polític que en l'exercici del càrrec no n'ha comès mai cap?-, però està adornat de la més preuada virtut que pot ostentar un polític i que és la que el poble més valora i aprecia: és un home honest a carta cabal. En un país com Espanya on la corrupció de molts polítics és el nostre pa de cada dia, fins al punt que el cunyat del rei actual roman empresonat per corrupció i que per pressió de la premsa internacional el rei emèrit està sent investigat -abans es deia imputat- pel fiscal del Tribunal Suprem de l'especialitat de delictes econòmics, per presumptament cobrar comissions il·legals, a Joaquim Torra ni els seus més acèrrims detractors li han pogut trobar el més mínim indici d'haver comès la més petita i insignificant il·legalitat malgrat haver-lo vigilat amb lupa, llevat que consideren corrupció el terrible delicte d'haver-se negat a despenjar una pancarta demanant la llibertat dels patriotes catalans injustament jutjats, condemnats i empresonats. Ara el Constitucional vol inhabilitar-lo en una jugada truculenta a instàncies de la Junta Electoral Central i és més que probable que ho aconsegueixin, però el Molt Honorable President Torra sempre podrà dir amb orgull, parafrasejant un popular líder caribeny traspassat ja fa uns quants anys, quelcom com: «Els tribunals espanyols m'han condemnat, però el poble de Catalunya i la història m'absoldran».
