El proper dia 12 de juliol es celebraran eleccions a dues comunitats històriques com Galícia i Euskadi. Però qui primer va anunciar-les fou el president Quim ­Torra. En el seu moment proposava l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, per tal de redactar-ne la convocatòria.

Però, ves per on, les paraules de moment se les ha emportades el vent. Ja no se sap si és per culpa de la COVID-19, de la seva més que possible inhabilitació a la tardor o que des de Waterloo es demana més temps per desgastar ERC.

Allò cert és que Catalunya demana eleccions a crits. La legislatura resta més que esgotada per molt que des de la plaça de Sant Jaume es vulguin reprendre taules de negociació amb el Govern de l'Estat.

Internament la coalició JxCat-ERC presenta un munt d'esquerdes i desconfiances que no poden conduir a res de positiu. És cert que la crisi del coronavirus ha lesionat molts interessos i que alguns consellers continuen en el càrrec, malgrat que no estan capacitats per ocupar-lo. Algun d'ells quan s'han vist obligats a gestionar una situació certament complicada han demostrat una inoperància absoluta. Això sí, la culpa dels dèficits sempre és de Madrid.

I a les corts espanyoles els grups parlamentaris que encapçalen Rufián i Borràs van a la seva, sense compartir una estratègia comuna. Per cert, Laura Borràs -que dona lliçons a tort i a dret- ja ha dit que no pensa dimitir pel tema del fraccionament de contractes en la seva etapa de l'Institut de les Lletres Catalanes, malgrat que fins i tot la CUP li ho ha demanat.

I ara què? Aquest és l'interrogant. ERC no farà caure el Govern, però Torra intenta lesionar els interessos dels republicans, que almenys gaudeixen d'un full de ruta, la qual cosa no tenen els seguidors de Puigdemont. Per a més inri a hores d'ara els manca un cap de cartell amb un mínim de garanties.

Davant d'aquest panorama els propers mesos poden ser molt estressants. Quim Torra és més que probable que a la tardor sigui inhabilitat i evidentment alguns sectors independentistes el voldran fer màrtir per tal d'assolir un rèdit electoral de poca volada.

Si a ERC no li tremolen les cames -que pot passar- els de JxCat restaran sense cap company de viatge. Difícilment podran assolir complicitats d'altres formacions polítiques de l'arc parlamentari, llevat de la CUP.

Aquesta circumstància no li passarà a ERC, que podrà formar govern amb el PSC i els comuns, en cas que resti lluny de la majoria absoluta.

Ara cal veure quin serà el rumb dels republicans i què faran davant les pressions de l'ANC i Òmnium Cultural. No ho tindran fàcil, però possiblement ha arribat el moment de fer un pas endavant i encetar una nova etapa política a on no hi haurà majories i s'hauran de fer acords entre forces diferents.

Això no hauria de fer por a ningú ni obligar cap formació política a renunciar als seus objectius a llarg termini. Qui sigui capaç de desinflamar l'actual situació farà un gran favor al país. Ja fa massa anys que s'ha volgut dividir la societat catalana entre bons i dolents. Però per encetar aquest nou període s'ha de ser valent i superar velles rancúnies que ni afavoreixen Catalunya ni porten progrés. La COVID-19 no s'ha superat i la crisi econòmica que s'acosta pot ser letal per a les franges més vulnerables de la ciutadania. Valdria la pena intentar-ho.