16 de juny de 2020
16.06.2020
Diari de Girona

Un indiscret encant

16.06.2020 | 06:00
Un indiscret encant

Míriam Nogueras, vicepresidenta del moribund Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) integrat en la candidatura de Junts per Catalunya, va obtenir l'acta de diputada al Congrés en les eleccions del 10-N de 2019. En no complir els requisits per assolir grup parlamentari propi, els 8 supervivents de l'antiga Convergència estan en el grup Plural amb dos diputats de Més País (Errejón i Sabanés), un de Compromís (Baldoví) i un del BNG (Rego). Per tant, els minuts dels oradors es reparteixen entre quatre formacions polítiques.
Aquesta situació provoca una pèrdua de visibilitat que els fidels a Carles Puigdemont intenten suplir amb la tàctica d'oposició, compartida per la CUP i Vox, a dir a tot que no i a demanar tot i més.
És la tècnica del disc ratllat de repetir sempre el mateix discurs. Tant és així que la senyora Nogueras i Camero cada vegada que puja a la tribuna deixa anar la consigna de «llibertat, presos polítics i exiliats». De fet, ha intervingut dues vegades en les vint-i-sis sessions plenàries celebrades en la XIV legislatura: 5 minuts el dia 11 de febrer i 4 minuts el 10 de juny. Val la pena repassar el contingut de la darrera intervenció, de 428 paraules, perquè n'hi ha per sucar-hi pa en la transcripció literal del diari de sessions.
Es debatia la proposició no de llei (PNL) per retirar les condecoracions a funcionaris i autoritats franquistes i, concretament, afectava Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, conegut torturador de la policia política del franquisme, mort recentment. Doncs bé, la diputada no va deixar cap canya dreta. Va carregar contra la policia patriòtica al·legant que si estiguéssim en una democràcia plena i sana, «esta basura estaría en los juzgados, empezando por el fascista De los Cobos». I va demanar que «se destapara toda la boñiga de las cloacas del Estado».
Tot seguit va acusar el «gobierno progresista de haber convertido España en un país que (...) ha desplegado la alfombra roja al fascismo porque el enemigo éramos los terribles y malvados catalanes». Ostres! L'eterna conspiració? I va assegurar que «no habrá independencia de la mano del PSOE, de Podemos, de sus mentiras, de sus blanqueos y de sus propagandas».
Finalment va reblar el clau amb una afirmació insòlita: «el debate en Cataluña no va de izquierdas o de derechas, va de evitar o no que nuestro futuro se hunda (sic)». Amén.
L'estat de deliri que tragina aquesta dona és inquietant. Les paraules gruixudes són indiscretes i impròpies d'una congressista, encara que les barbaritats transmetin un cert encant per a un públic espatarrat i atònit.
En fi, la Míriam és un exemple de l'independentisme fanàtic que ha arrelat entre les classes benestants de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit