18 de juny de 2020
18.06.2020
Diari de Girona

Canvis en la gestió política després de la Covid-19

18.06.2020 | 06:00
Canvis en la gestió política després de la Covid-19

Res tornarà a ser com abans. Una de les frases que més s'han pronunciat al llarg dels quasi tres mesos de confinament. Una frase excessivament contundent però que té sentit quan parlem de comunicació política, i especialment, governamental.
I és que durant aquest període extraordinari de pandèmia s'han produït canvis molt remarcables en la manera de comunicar-se entre representants i representats. A més, de cop, ha desaparegut tot l'ecosistema habitual que regia la quotidianitat de la comunicació política. Desapareixen els actes públics, les rodes de premsa, les conferències, les sessiones parlamentàries, els plens, etc. Tots els espais que habitualment s'utilitzen per comunicar s'esfumen i emergeixen les xarxes socials i la televisió com els elements clau de la comunicació en confinament.
En la meva condició de docent sempre faig una classe sobre com comunicar en els cent primers dies d'un nou govern... Una de les premises sobre aquest període inicial de govern és que l'important és aprofitar la gran atenció que presta bona part dels ciudans al nou govern quan aquest comença el seu mandat. Una atenció molt superior a l'habitual perquè la ciutadania vol forjar-se la imatge del nou govern i necessita informació per fer-ho.
Si tenim en compte que la majoria de la població està allunyada de la política, aquest fet és extraordinari i s'ha d'aprofitar perquè no hi haurà un moment igual al llarg del mandat. A no ser que passi quelcom inhabitual com una... epidèmia i el confinament de la població durant tres mesos.
Fixem-nos doncs en la importància d'aquest període que hem viscut des del punt de vista de la comunicació política. El fet és tan extraordinari, que l'atenció cap als governs de diferents nivells però també cap a les diferents oposicions s'ha incrementat exponencialment. Si a més, hi afegim que el tancament a casa ha augmentat la nostra capacitat d'informar-nos a l'hora que s'incrementava la necessitat d'aquesta, entendrem fins a quin punt l'impacte de la comunicació política ha estat extraordinària encara que l'ecosistema habitual hagi desaparegut.
El confinament no només ha provocat avenços i innovació en la comunicació política sinó que ha generat canvis en la manera de entendre-la i que es normalitzaran més enllà de l'episodi de pandèmia. Uns canvis que van molt més enllà del simple desenvolupament dels canals de comunicació possibles en un escenari de confinament i que tenen molt a veure amb la pròpia gestió governamental. Especialment, la gestió de crisi.
No és molt habitual que una crisi de la magnitut com la que hem viscut es desenvolupi d'una manera global i simultània en diferents països al llarg del planeta. Aquest fet, a més de magnificar la crisi sanitària –bàsicament per la falta de recursos i material sanitari– i la posterior crisi econòmica en augmentar el seu impacte global, ens ha permès veure les diferents gestions que han fet governs molt diferents d'una crisi similar i simultània. I amb els ciutadans a casa observant la gestió dels diferents governs, s'han vist diferències. I no parlo només de governs a escala nacional, sinó també la diferent gestió que han fet les distintes administracions sigui quina sugui les seves competències.
Quan parlem de gestió de crisi també estem parlant de comunicació de crisi. Cada governant ha comunicat la gestió que s'estava fent de la pandèmia de la COVID-19 d'una manera diferent. No ha comunicat igual Donald Trump que Justin Trudeau, ni Jair Bolsonaro com Angela Merkel. També la comunicació del president de la Xunta Alberto Núñez Feijóo ha estat molt diferent a la de la presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes.
Encara que no ho volguéssim, hem pogut veure les diferents maneres de gestionar la crisi i els diferents estils que han emprat els respectius governants. I a més, de manera simultània.
Sense voler analitzar amb detall com ha comunicat cada líder polític, sí que m'agradaria ressaltar alguns elements que considero que han estat importants a l'hora de comunicar aquesta pandèmia.
Un element important és la durada de la crisi. Encara estem sota l'estat d'alarma. Un període de cent dies és molt llarg quan parlem d'una crisi, i més de les dimensions i les conseqüències d'aquesta. Habitualment quan analitzem o gestionem una crisi comunicativament parlant, parlem de crisis que solen durar uns dies o com a màxim algunes setmanes. Difícilment trobarem crisis que durin mesos i que durant tot el temps que s'allarguin impactin tant en el dia a dia dels ciutadans. I això ha estat rellevant.
Hi ha però un altre element important en tot això que hem viscut i és que la manera com s'han gestionat les grans crisis polítiques han quedat antiquades davant de la COVID-19. Si ens hi fixem, els governs que han reaccionat amb el «hard power» de l'Estat –exèrcit, policia, justícia, foment, diplomàcia, etc.– han gestionat pitjor la crisi que els que ho han fet amb el «soft power» –sanitat, polítiques socials, joventut, educació, etc–. Una lliçó que també marcarà el devenir de la política i la comunicació política en els propers anys. Les conseqüències de la crisi en els propers mesos seran «hard» però la resposta de l'administració haurà de ser «soft» si vol superar-la. I això si que és nou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook