La imatge de la setmana mostra els treballadors d'un hotel aplaudint els primers turistes alemanys de la temporada. El gest ha estat molt criticat pels mateixos lacais que baten palmes davant la sola perspectiva de «vindrà el Rei?» i sobretot, «estarà acompanyat per Letizia?». També ajupen servils el cap davant vint multimilionaris de dubtosa capacitat cerebral, i per tant amb espai lliure sobrat per marcar gols a cops de cap.
A diferència dels seus crítics, els treballadors no van aplaudir submisos als seus amos ni als càrrecs polítics, tan aclamats en els mateixos fòrums mediàtics on s'ha vituperat els afalagadors. En una altra indústria on es demostra que els salaris són inversament proporcionals a l'exposició al virus, l'esglaó ínfim exhibeix un humil gest d'agraïment a un grapat d'alemanys que s'atreveixen a viatjar al país que, pels seus propis pecats, està més castigats en contagis i morts. Els germànics tenen tant mèrit que a sobre n'hi diuen viatge de plaer a aquest desplaçament d'alt risc al desert.
La menció massiva i exclusiva a Bienvenido, Mister Marshall confirma que els crítics de l'aplaudiment encasten el seu classisme en una vasta incultura cinematogràfica. Gràcies al turisme, molts dels treballadors en aplaudiment gaudeixen de millor situació econòmica que els turistes que arrossegaven les seves pròpies maletes gens Louis Vuitton, mentre s'endinsaven en un hotel de dubtosa arquitectura i pitjor interiorisme. És a dir, s'han corregit els vicis denunciats per Berlanga, però el batre de palmes cou als lacais que s'agenollarien davant la seva estrella de rock a canvi d'una selfie. Els miserables que volen robar-los als treballadors fins i tot la llibertat d'afalagar sabran explicar-nos qui pagarà els sous al personal sanitari tan celebrat aquests dies, per la seva utilitat que no per la seva vocació.
