Tres mil milions a l'any en renda bàsica són una inducció a la mol·lície. No obstant això, vint mil milions a l'empresariat turístic esplaiat durant el pla de xoc ara culminat suposen una nimietat. Com a mínim, algun agraciat hauria de constatar l'actitud responsable dels comunistes de Podem, favorables a la indústria turística igual que els seus socis de la Cuba castrista.
Sánchez, que sap tant de turisme com qualsevol turista, va començar inventant la variant de proximitat, estiueja al teu mateix carrer. Aquesta setmana ha consolidat la creació del teleturisme, una activitat fictícia a distància en la qual els viatgers reals són suplantats per una piràmide d'ajuts i crèdits. Sense oblidar el temible Observatori, per tancar el circuit parasitari.
Així en el turisme com en l'automòbil, el Govern hauria de garantir l'entrada en l'accionariat de les empreses en proporció a les quantitats rebudes, igual com passa als Estats Units marxistes abans i després de Trump. A més, l'estratègia d'orquestrar una activitat imaginària està desencaminada. En lloc de pagar pels turistes que no vindran, caldria pagar perquè vinguin. Aquest programa és menys ruïnós que el reg amb milers de milions, i compta amb precedents com el xec d'Itàlia per al turisme interior o l'experiència paral·lela a Corea de Sud.
El Govern no ha de sufocar el turisme absent, sinó forçar el compromís de represa de l'activitat amb els descomptes al consumidor que no arriben. Mal símptoma, quan les cadenes hoteleres més respectables ni tan sols admeten reserves per al juliol. Amb la plaga del teletreball, Alan Blinder recorda des de la seva càtedra de Princeton i la seva vicepresidència de la Reserva Federal que els únics sectors de treballadors no substituïbles són hotels, restaurants, transport i oci. Un robot no sap portar una tassa de cafè sense vessar-lo.
