20 de juny de 2020
20.06.2020
Diari de Girona

La lluita dels pares pels drets dels fills discapacitats

20.06.2020 | 00:23
La lluita dels pares pels drets dels fills discapacitats

Ahir, Juan Carlos Unzué, abans d'ahir Pau Donés, fa un temps Josep Carreras, entre d'altres, apareixen com a persones que afronten amb valentia una situació personal difícil, impulsant la solidaritat amb el col·lectiu que pateix el mateix problema i donant exemple de com afrontar les dificultats fent un cant a la vida. Gràcies a ells s'ha socialitzat la malaltia de la qual es parla amb naturalitat i han augmentat les solucions.
El seu exemple serveix per recordar que ahir, abans d'ahir i des de fa molt temps, els pares de fills discapacitats lluiten per la defensa dels drets d'aquest col·lectiu. Com en Juan Carlos, en Pau o en Josep, la seva actitud està servint per solucionar els problemes de tot un col·lectiu. També gràcies a ells s'ha socialitzat la diferència que ja no hauria de ser un estigma.
Les comarques gironines en són un bon exemple i arreu del territori, a cada racó, alguns pares s'han posat al front d'associacions, primer, i de fundacions, més tard, per dir que les persones diferents existeixen i que ells, els pares, defensen els drets d'aquesta minoria. I així aquests pares, sense haver estudiat empresarials, han creat entitats que actualment, a les comarques gironines, acullen milers, sí milers, de persones, han creat milers, sí milers, de llocs de treball i s'han convertit en un agent important en l'anomenada economia circulant i social del nostre territori. La covid-19 ha demostrat la seva capacitat de gestió improvisant solucions que només podien sorgir des de la proximitat afectiva i efectiva amb la situació.
Aquests pares tenen enveja d'en Juan Carlos, d'en Pau, d'en Josep i de tots aquells que mai han estat qüestionats. Ells no han hagut de suportar la mirada displicent dels que, des de la seva autoritat, els perdonaven la vida, dels que, des de la seva poltrona, se senten incòmodes davant de les iniciatives, dels que des del seu dogmatisme ignorant els identifiquen amb els grans monopolis, dogmàtics-ignorants perquè no tenir ànim de lucre vol dir treballar a compte de l'Administració on ella no hi és, avançant solucions perquè les persones han de ser ateses en aquest moment.
Déu meu, quina creu!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook