Les crisis sempre són un punt d'inflexió en la manera de viure pel fet que deixen enrere períodes acomodaticis en què el confort frena el canvi. Les idees sorgeixen quan hi ha necessitat i la humanitat tendeix a la mandra quan no té cap urgència. Així és com alguns dels canvis que han aparegut durant el confinament quedaran definitivament establerts en la nostra cultura. Les videoconferències, el transport en bicicleta i els viatges vacacionals a distàncies més curtes han arribat per quedar-se. Es diu que hem fet un salt de 10 anys. Aquí hi haurem d'afegir encara altres canvis, com la modificació de l'ensenyament o la protecció viral entre nosaltres.

De tot això ja n'havíem parlat. Però durant el mes d'abril ha passat que el confinament ens ha fet veure molt més enllà. El consum de derivats de petroli durant el mes ha estat de 2.805.568 tones, quan durant el mes d'abril del 2019 va ser de 4.987.598 tones, un 43,7% menys, sobretot basat en la caiguda de consum de gasolina, que ha tingut una baixada del 77,8% i del querosè dels avions, amb un descens del 92,9%. El gasoil, utilitzat en el transport per camió i de llarg el combustible més consumit, va tenir una disminució de 36,2%. Pel que fa al gas el consum va ser lleugerament inferior, anant des de 30.605 GWh fins als 23.777 GWh, un 22,3% menys. L'electricitat també va patir una davallada important, des de la demanda d'abril 2019 de 19.514 GWh fins als 16.103 GWh d'enguany, un 17,5% menys. Però aquí, en el sistema elèctric, aquesta disminució va tenir efectes més potents que en les altres energies pel fet que el sistema elèctric sempre ha d'estar en equilibri entre generació i demanda. El fet que la demanda mínima caigués tant com per arribar un dia a un mínim de 485 GWh, quan la normalitat és de 550 GWh, va desmuntar el sistema. Els preus es van ensorrar, les centrals nuclears van haver de baixar la seva producció i el pes de la generació renovable va pujar considerablement.

El resultat de tot això va ser que les emissions de CO2 del mes d'abril fossin les que s'hauran d'assolir d'aquí a 10 anys. En efecte, si projectem les emissions de CO2 del mes d'abril a tot l'any a Espanya, s'estalviarien 110,5 milions de tones de CO2. Si la dada anual més recent és la de 2018 amb 314,9 MtCO2, vol dir que amb les emissions del mes d'abril la disminució d'emissions seria del 35,9%, just l'objectiu de la llei pel canvi climàtic que s'està debatent al Congrés de Madrid.

Està clar, direu, si s'atura tot és fàcil assolir objectius. És evident, però la finestra del mes d'abril mostra que és possible arribar a fer els deures al 2030 si passem els cotxes de gasolina a elèctrics o sense cotxes, si deixem caure el transport en avió low cost, si passem la generació elèctrica a renovables i si reduïm el consum de gas en ordres que són raonables d'assolir tant en l'àmbit domèstic, amb la rehabilitació d'habitatges, com en l'industrial, amb millores d'estalvi i adaptacions dels productes. Quedarà per fer després del 2030 el transport de mercaderies i millorar la logística.

La lliçó del mes d'abril és que no hem d'esperar que la tecnologia ens resolgui el canvi climàtic, sinó que són els canvis d'hàbits els que faran la feina. La tecnologia ajudarà, però no ho resoldrà. No tindrem avions ni cotxes que ens permetran recórrer milers de quilòmetres a preus assequibles sense emetre CO2, per la qual cosa el radi d'acció dels viatges quedarà reduït i el menjar vindrà de més a prop, deixant de recórrer 5.000 km fins arribar a la nostra taula. Tot plegat és un retorn als anys 70. El consum de derivats de petroli del mes d'abril és el mateix que hi havia a l'any 1973 i fins i tot durant els anys 1982-83 amb la crisi econòmica d'aquell moment. Pel que fa a les emissions de CO2 del sistema elèctric, les dades més llunyanes disponibles són de l'any 1990 i mostren que les emissions han passat des de 0,4 tones CO2 per cada MWh generat fins a 0,1 tCO2/MWh, una caiguda del 75%.

Pels nascuts després dels anys 70 és difícil imaginar com es vivia en aquells anys, però els que vam néixer abans sabem que es vivia de forma frugal, que el menjar venia de prop, que la roba es canviava quan es feia malbé, que el cotxe era un luxe, que les vacances es feien a una distància inferior als 50 km, que només es comprava el que es necessitava, que els productes es venien a granel i com a molt te'ls tallaven davant teu... i tot això permetia que la gent fos feliç, sense necessitar comprar per satisfer no se sap què.

Encara hi ha més lliçons derivades del mes d'abril: la convivència amb els animals salvatges. Aquest mes de cria s'ha pogut observar com els animals han criat més i com s'han apropat als pobles i ciutats. En algun cas, com amb el gall fer i la perdiu blanca, segur que la població haurà augmentat, quan estava en risc de desaparició. La pregunta és, no podríem fer una veda a alta muntanya cada any el mes d'abril per deixar criar els animals?

Sigui el que sigui el que fem, les conclusions que hem de sostreure del confinament del mes d'abril són prou importants per imaginar dissenys de futur, posar la mirada en el que fèiem en els anys 70 per poder arribar a l'any 2030, allò del retorn al futur anant pel passat.