Rebrots importats a Pequín i Alemanya. Portugal, que anava molt bé, ja no hi va tant. A la Comunitat Valenciana, els contagis es multipliquen per quatre entre joves des del mes d'abril. Al Japó, un estudi ha detectat que els joves de 20 a 39 anys són els iniciadors de gran part dels brots. Al Regne Unit, van com van. A Nàpols, milers de persones es concentren, sense mesures de seguretat, per celebrar un títol futbolístic. Veig molta gent pel carrer, massa, sense mascareta. Fernando Simón i Oriol Mitjà ens han alertat d'una segona onada de casos més greu si no actuem amb prudència. I a Catalunya, tenim pressa. Sobretot perquè els barcelonins puguin celebrar la revetlla de Sant Joan. Ho va dir fa uns dies el conseller Buch: si ens vam «sacrificar» per Sant Jordi, almenys que puguem tirar petards. Endavant les atxes. Jo em quedaré a casa.
La fase 3 ha durat un dia a Barcelona i Lleida. Insòlit. Deu ser cosa del fet diferencial català. Ara tots a sortir, agafar el cotxe i omplir els municipis de la costa. Com si no hagués passat res. De la Barcelona que ha liderat, de llarg, els casos de COVID-19 a Catalunya cap a uns municipis del litoral, tant gironí com tarragoní, on el virus ha tingut poca incidència. Recuperar les competències per poder dir que «nosaltres» -el Govern català- som els bons (us recuperem les llibertats individuals) i el Govern de l'Estat són els dolents (us tenien tancats a casa). De predicar Torra el confinament total al desconfinament absolut. Això sí, «ja tenim les competències», que tampoc es van perdre mai. Només que, durant l'estat d'alarma, ha existit una lògica coordinació a tot l'Estat. Els hospitals, les retallades prèvies, i les competències de residències de gent gran (més de 4.000 morts) han estat sempre gestionades per la Generalitat.
Quan Pedro Sánchez, després dels quinze dies d'absoluta inactivitat laboral, llevat dels sectors essencials, va aixecar l'anomenada «hibernació econòmica», Quim Torra va posar el crit al cel amb el seu discurs del «confinament total», que mai va acabar d'explicar en què consistia, i mentre deixava que les empreses públiques de la Generalitat continuessin treballant. Era, sens dubte, una decisió arriscada de Pedro Sánchez per compaginar, en la mesura del possible, salut i economia. Com que, afortunadament, va sortir bé, ja ningú no ho recorda, ni Quim Torra, per descomptat. Ara, tenim un escenari més complex: l'obertura de fronteres exteriors a partir de dilluns. La delicada situació de l'economia i les pressions del sector turístic han convençut primer Europa i després Espanya d'avançar l'obertura. En un parell de dies haurem passat de no poder anar a la província del costat a poder desplaçar-nos per tot Europa, quan la pandèmia està mig controlada però molt lluny de ser erradicada.
Que tinguem sort, que és l'única fe que poden tenir els agnòstics i/o ateus.
