22 de juny de 2020
22.06.2020
Diari de Girona

Nova normalitat amb problemes vells

22.06.2020 | 06:00
Nova normalitat amb problemes vells

Amb motiu de la declaració de l'estat d'alarma, per motius de seguretat sanitària, es varen prendre un seguit de mesures per salvaguardar l'interès general, protegir la salut i evitar la propagació de la pandèmia del coronavirus, amb encerts i errors, certament. Ha estat un greu trasbals per a les persones i per a l'economia, un crit de la natura i un qüestionament del sistema polític, social i econòmic de la nostra societat i el nostre món globalitzat. Ignoro si tots plegats haurem après de la nostra vulnerabilitat, de la nostra provisionalitat i de la necessitat imprescindible de solidaritat. La compassió davant el dolor i la desgràcia aliena ens hauria d'ajudar a valorar més les petites coses, a apreciar les persones amb les que convivim, a incentivar els valors com la bondat i la humilitat, a deixar de banda hipocresies i demagògies, i a respectar més la vida i la dignitat de les persones.

Això implica assumir responsabilitats i actuar de manera que amb la nostra acció facilitem la vida dels demés. I és especialment transcendent respecte a tots els que ostenten responsabilitats a l'esfera pública, políticament, socialment o econòmicament. I en l'àmbit dels Tribunals, o de la mal anomenada Justícia, cal posar de relleu que la declaració de l'estat d'alarma ha suposat un terratrèmol respecte als drets i esperances dels justiciables. Milers de procediments s'han suspès, desprès d'haver esperat mesos i mesos per poder celebrar un judici, restant a l'espera d'un nou assenyalament. Semblava que tots els responsables s'havien conjurat per accelerar i superar de la millor manera les circumstàncies de la pandèmia, i no dubto que aquesta fos la voluntat. Però els fets ens han posat de nou davant una realitat preexistent a l'estat d'alarma: les deficiències del sistema judicial i la lentitud injustificable de la justícia.

I com a prova del que dic, valguin dos petits exemples de fa pocs dies. Un ciutadà tenia assenyalat un judici, reclamant invalidesa, pel que ha hagut d'esperar més d'un any. Havent estat suspès, se'ns ha notificat que tindrà lloc entre abril i maig del 2021. Un altre ciutadà és requerit, en via executiva, perquè aboni l'import d'uns 23.000 euros en el termini de 10 dies. Era la primera notícia que tenia del cas. Acut al Jutjat en qüestió i demana saber d'on ve aquell requeriment. Tenia origen en una sentència i judici monitori del qual ell no va ser part. I en la sentència es condemna una persona que no coincideix amb ell. Comprovat l'error, aquest ciutadà pregunta als funcionaris judicials què ha de fer. La resposta és kafkiana: haurà de comparèixer amb advocat i procurador i fer que es corregeixi l'error. I, sí senyor, li varen designar advocat i procurador. El sentit comú indica que davant un error flagrant com aquest, d'ofici el Jutjat hauria d'haver actuat per desfer el seu error i no incomodar el ciutadà innocent. Però està vist que el sentit comú i l'eficiència estan renyits amb les rutines, la burocràcia i la falta d'eficiència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit