Són evidents els efectes de la covid-19 i de les mesures de confinament sobre la nostra economia. L'aturada de bona part de l'economia mundial i la hibernació de les activitats econòmiques durant setmanes, per tal d'evitar la propagació del coronavirus i salvar vides, han suposat per a la majoria d'empreses i autònoms deixar de facturar, i per a molts treballadors haver-se de quedar a casa amb la incertesa de si podran tornar a la feina una vegada superada la crisi sanitària.

La intervenció de les Administracions públiques ha estat i continua sent fonamental per tal que es pugui tornar el més aviat possible i en les millors condicions possibles a un escenari econòmic, com a mínim, similar al d'abans de la pandèmia. En aquest sentit, principalment l'Estat, però també les Comunitats Autònomes, han destinat i destinen importants recursos econòmics per tal de pal·liar la falta d'ingressos i els problemes de liquiditat d'empreses i treballadors. De les mesures adoptades pel Govern de l'Estat, les més celebrades han estat la tramitació dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), les ajudes als autònoms que han hagut de cessar l'activitat i la recent aprovació de l'ingrés mínim vital.

En el marc d'Espanya, els ERTOs han suposat que més de 3 milions de treballadors puguin seguir ingressant una nòmina cada mes malgrat estar les seves empreses temporalment tancades. D'aquests, més de 600.000 són treballadors catalans (el 20% de l'Estat) i 68.000 gironins (l'11% de Catalunya). Mentre que els autònoms que han sol·licitat la prestació per cessament de l'activitat han estat prop d'un milió a tot Espanya, 200.000 dels quals són catalans (el 20% de l'Estat) i 22.000 gironins (l'11% de Catalunya). Així mateix, segons les previsions de l'ingrés mínim vital, l'ajuda arribarà a 850.000 llars a tota Espanya, més de 100.000 catalanes (el 12% de l'Estat) i 13.000 de gironines (el 13% de Catalunya).

Tanmateix, els ajuntaments també han de tenir un paper important en aquesta fase de recuperació econòmica, potser no concedint ajudes directes atesa la seva menor capacitat econòmica, però sí per exemple mitjançant mesures fiscals. La majoria de consistoris han acordat ajornar o ampliar els terminis de pagament dels tributs locals i molts han «perdonat» les taxes durant el període de confinament o, fins i tot, alguns les han anul·lat per tot l'any 2020 com és el cas de la taxa per ocupació de la via pública amb taules i terrasses. Sense cap dubte, l'Ajuntament de Madrid ha passat al capdavant en ser el primer en reduir les quotes de l'IBI i l'IAE, especialment per a les activitats comercials, d'hostaleria i restauració.

I què ha fet l'Ajuntament de Girona en matèria de fiscalitat? De moment permetre que els tributs municipals que s'havien de pagar abans del 5 de juny es puguin pagar fins al 7 de setembre, mentre que el cobrament dels rebuts domiciliats s'ha endarrerit fins al 5 d'octubre. O sigui que, més enllà d'aquesta modificació del calendari de cobrament, l'equip de govern municipal no ha adoptat cap altra mesura que alleugi la càrrega fiscal que suporten els gironins, especialment els autònoms i negocis que tornen a aixecar les persianes. I això, malgrat que la Llei d'Hisendes Locals concedeix als ajuntaments la potestat d'aplicar diverses bonificacions en tots els impostos municipals, entre les quals, per tenir rendiments negatius, per fomentar l'ocupació o per ser d'especial interès o utilitat municipal, tal com ja ha fet l'Ajuntament de Madrid.

La situació econòmica és prou complicada, sinó desesperada, de manera que cal que el govern de Marta Madrenas faci mans i mànigues per sumar-se a l'objectiu comú de salvar les persones de la situació de pobresa i les activitats de l'amenaça de tancament. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Girona ja ha demanat a l'Ajuntament que adopti mesures de reactivació econòmica per intentar ajudar les empreses amb dificultats i evitar que, en els propers mesos, es produeixi una «veritable emergència social de proporcions incalculables». També adverteix que no es pot permetre que determinades mesures quedin aturades per la falta de consens polític.

És urgent la unitat política dels grups municipals i l'adopció de mesures fiscals i econòmiques que, juntament amb les aprovades per l'Estat i la Generalitat, ajudin els ciutadans i empreses de Girona a superar aquest sotrac el més aviat i de la millor manera possible, ja que, en cas contrari, la famosa recuperació en «V» que tothom desitja no es produirà i caldran anys perquè la ciutat es recuperi. Es parla molt de la «nova realitat» però el cert és que si no es prenen també mesures a escala municipal l'única novetat de la crisi econòmica que tenim a tocar, en relació amb crisis passades, serà el major abast i durada de la mateixa.