Soc ciutadà de Catalunya, i en els darrers deu anys els meus governants m'han convençut de la importància del dret a decidir. M'han fet veure que en depèn el futur del meu país, la seva llibertat i democràcia. Vull exercir aquest dret en un dels àmbits més importants de la meva vida: l'educació dels meus fills. Soc pare de dos fills i dues filles, tots en edat escolar. Sempre els he dit que la millor i principal herència que els podré deixar és una bona educació. La responsabilitat original de l'educació dels fills recau en la família, i té per objectiu el desenvolupament integral de la seva personalitat.

Després hi ha l'ensenyament, la formació acadèmica dels fills en les matèries determinades. A casa l'educació cristiana és important i vam decidir que els nostres fills anessin al Bell-lloc i a Les Alzines. La majoria de les famílies que portem els fills a aquests dos col·legis som de classe mitjana o treballadora, i per això fem un gran esforç econòmic. Després de molts anys d'experiència en aquests col·legis hem arribat a la conclusió que l'educació diferenciada té grans avantatges. Algunes de les dones més influents del món, com Hillary Clinton, Nancy Pelosi o Oprah Winfrey, han estudiat en escoles diferenciades i en són fermes defensores. Estudis recents demostren que l'educació diferenciada afavoreix el lideratge de la dona i és més efectiva per prevenir el fracàs escolar. L'educació diferenciada actualment està a l'alça en països com EUA, Alemanya i Regne Unit, tant a l'escola pública com de titularitat privada.

En realitat el dret a l'educació és dels fills. Però són menors d'edat i algú s'ha de fer responsable d'aquest dret. Com que la mare i el pare som els que decidim tenir els fills, els criem, mantenim i eduquem; en som responsables morals, i també legals fins als 18 anys; i com que els coneixem i estimem més que ningú, volem el millor per a ells. Per això reivindiquem el dret dels pares a decidir l'educació dels fills.

Ara el Sr. Bargalló i la Sra. Celaá volen eliminar aquest dret. Tant els fa que estigui reconegut a l'art. 26.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans. I que la Convenció de la Unesco relativa a la lluita contra les discriminacions en l'ensenyament, ratificada per Espanya, empari explícitament l'educació diferenciada per sexes. I que l'art. 27 de la Constitució vigent reconegui la llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents, dins dels drets fonamentals i llibertats públiques.

El Govern espanyol, que ha canviat de llei d'educació cada vegada que ha canviat de partit governant, instrumentalitzant ideològicament l'ensenyament, ens vol privar als pares i mares del nostre dret a decidir. I el Govern català vol trencar l'ampli consens polític aconseguit amb la Llei d'Educació de l'any 2009. A la Sra. Celaá i al Sr. Bargalló no els agrada que els pares tinguem pluralitat d'opcions educatives per elegir.

Perquè a la pràctica retirar el concert a l'escola és privar-nos a moltes famílies del dret a decidir l'educació dels nostres fills. A més de la diferenciada, el projecte de llei que impulsa la Sra. Celaá vol suprimir també les escoles d'educació especial, en contra del criteri de la gran majoria de les famílies que porten els seus fills a aquestes escoles. A la llarga tota l'escola concertada està amenaçada.

Com a ciutadà de Catalunya penso que aquells que tant van insistir en la necessitat de reivindicar el dret a decidir, en realitat m'han estat enganyant. Em van fer creure que la llibertat del meu país depenia d'una estratègia política que s'ha demostrat inviable, mentre que ara em volen privar del meu dret que ja tinc, real i concret, a decidir el que considero millor per a l'educació dels meus fills. Hi penso més, i arribo a la conclusió que sense llibertat d'ensenyament, i amb una escola uniformitzada i dirigida pel poder polític, està en perill no només la meva llibertat individual, sinó la llibertat i la democràcia del meu país.