A poc a poc les nostres comarques enceten el camí cap a la normalitat. Certament, la covid-19 ha deixat empremta des del punt de vista sanitari i també econòmic. A part, el virus ha castigat franges importants de la població i el nombre de morts ha estat elevat, sobretot en les residències de gent gran. Mai no ens podíem imaginar que el país restaria paralitzat al llarg de tres mesos. Un confinament d'aquestes característiques només l'havíem vist al cinema.
Però ara sembla que podem ser ja una mica més optimistes, malgrat que a la tardor segons alguns experts podria rebrotar aquest coronavirus amb el qual ens hem familiaritzat molt ràpidament.
El paper dels professionals del món sanitari ha estat fonamental. Són els nostres grans herois. Han salvat un munt de vides humanes i no han estalviat esforços ni de dia ni de nit. Una tragèdia com aquesta ha servit per reconèixer una tasca que massa vegades ha passat desapercebuda.
I a les comarques gironines continua el govern de la Generalitat sense pronunciar-se sobre el tema de l'hospital Josep Trueta. Fa anys i panys que se'n parla i no hi ha manera de prendre una decisió ni d'afrontar una inversió de la qual n'han parlat no sé quants consellers. El debat se centra en la ubicació del nou equipament i la rivalitat entre Girona i Salt, que és evidentment política. Tothom hi diu la seva, però no es decideix res. I la manca d'aquesta partida pressupostària no té com a culpable Madrid, sinó que palesa la ineptitud total del Govern de la Generalitat i d'uns polítics gironins que són incapaços de lluitar pels interessos del territori. Per cert, fa un munt de mesos que no tenim notícies ni dels diputats del Parlament de Catalunya ni del delegat territorial ni de ningú. Per sort formem una societat dinàmica i competitiva que camina sense cap suport polític d'un Govern que ha tocat fons i que no té cap mena de direcció.
La crisi econòmica encara avui costa d'avaluar. Molts sectors resten tocats i amb dificultats per afrontar el futur. Aquest cap de setmana ja s'ha notat més afluència de gent a les zones costaneres. És lamentable que des del Govern català no s'hagin encetat iniciatives perquè les famílies catalanes tinguin motivació per fer vacances a les nostres contrades. S'obren les fronteres, però no serà fàcil veure massa pernoctacions als hotels. I una bona colla ja no s'obriran tot esperant temps millors, però al llarg d'aquests mesos de teletreball la conselleria podia haver preparat algun programa perquè els ciutadans gaudissin de descomptes interessants per tal d'intentar superar una situació complicada que necessita del suport del sector públic i del privat.
En aquest camí cap a la normalitat es necessita un Govern fort, capaç d'administrar els problemes i donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Una gran quantitat de persones ha perdut la feina i alguns empresaris pateixen dificultats difícils de superar. Mentrestant, el sector turístic -un dels motors econòmics de les nostres contrades- té un present sense gaire perspectives.
No és el moment de polítiques de vol gallinaci, sinó d'anar a unes eleccions i que els partits siguin capaços de formalitzat un equip amb garanties i autoritat moral per fer front a uns anys complicats. Quim Torra, si complís la seva paraula, faria un gran favor a la societat. Però ja se sap que els seus interessos són diferents i no convocarà fins unes hores abans de la seva inhabilitació. El victimisme és una arma electoral dels homes de Puigdemont. Possiblement sigui l'única.
