23 de juny de 2020
23.06.2020
Diari de Girona

El quotidià buscarà noves formes d'obrir-se camí

23.06.2020 | 06:00
El quotidià buscarà noves formes d'obrir-se camí

Un grup de científics de la Universitat de Harvard ens adverteix de la importància de posar-nos la mascareta a l'hora de tenir sexe. Segons sembla, la «nova normalitat» ve amb ganes de torbació; ara, sí, resulta que el més recomanable és practicar l'onanisme. Home, posats a entendre, no hi ha res més valuós que fer-ho amb un mateix.
No sé si són curiositats intel·lectuals o personals (somric) però els confesso que he llegit totes les recomanacions de cap a peus. La veritat, he de dir, que al costat del pretext de la curiositat (moltes vegades) hi ha el morbo. Què serà el pròxim? Bullir preservatius?
En realitat la nostra existència s'escora a l'anihilament de tot contacte físic. Aviat el nostre viure serà un il·lusori «veure de lluny» i a poc a poc anirem sepultant interiorme tot tipus de desitjos i ganes. És curiós, sempre es va menysprear la individualitat, i ara s'aplaudeixi. Fixeu-vos, el que durant tota la vida s'ha dit sobre la masturbació, i ara resulta que hem d'incorporar-la a la nostra vida per protegir-nos d'un virus. El quotidià, ho veig a venir, acabarà servint el record i buscarà noves formes d'obrir-se camí. Aquí ja no hi ha assenyats ni bojos: acabarem tots (somric) igual que les cabres.
Facin apilament de joguines sexuals (per descomptat individuals) que els festejos, al pas que va tot, en un futur poden arribar a ser motiu de multa. I així ens ha compensat tanta modernitat, ens crèiem superiors, i resulta que a dia d'avui som esclaus d'un puto virus i les seves derivades. Potser (opinió subjectiva) és el moment de tenir ideals més profunds i veure en el superficial una forma d'inexistència. No, no hi ha realitats concretes; ara ho estem veient i vivint amb l'experiència... Considero que l'avui i l'ara són l'única realitat que va modelant la nostra vida i el nostre món. La resta? Noms aleatoris que anem donant al no-res.
El pensament sempre ens acosta allò que no tenim a mà. Em sembla donar-li un final «sublim» a la columna d'avui i acabar amb un petó. Sí, però un petó amb llengua; dels que et deixen trastocat molts dies. Crec que besar amb mascareta és similar a beure una cervesa sense alcohol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook