Cartes

Naila Martínez Poveda Psicòloga i terapeuta Gestalt. girona

Ens referim a dependència emocional quan una relació d'amor es converteix en una situació turmentosa que ens consumeix lentament, restant-nos amor propi i qualitat de vida. Ens trobem davant d'una situació de dependència emocional quan apareix la incapacitat de renunciar a allò que ens fa mal i ens quedem enganxats al patiment, ja sigui dins el món de la parella o de les relacions en general.

La persona que pateix dependència emocional acostuma a establir relacions desequilibrades, on aporta molt més que l'altre i viu en falta de correspondència. Prioritza tant la seva relació amorosa que posa en compromís la resta d'àrees i persones de la seva vida. Altres característiques de la persona dependent són la idealització de l'altre, el desig d'accés constant a la parella, l'exclusivitat a la relació, la por de la ruptura. En definitiva, ser per l'altre.

Però la situació pot canviar. Podem aprendre a construir una relació saludable sense renunciar a nosaltres mateixos. L'objectiu és co-crear una relació de qualitat des del «Jo» i des del «Tu» diferenciats, d'on sorgeixi un «Nosaltres» en sana confluència.

Per arribar a aquí és important aprendre a estimar-nos, perquè la dependència emocional està íntimament lligada a l'autoestima, i a replantejar-nos quin tipus de relació volem, revisant el concepte que tenim d'amor i les creences que l'envolten.

Finalment, cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de demanar ajuda professional si ho precisem.

Solidaritat

(drets humans)

ANTONIO-INÉS LARA PÉREZ Salt

En primer lloc i amb tot el respecte vagi el meu record més sincer per als milers de morts (DEP) a causa del mal anomenat coronavirus, així com el meu reconeixement per a totes les famílies que han perdut un ésser estimat i que mai oblidaran.

També el meu agraïment i solidaritat per a tots els sanitaris, sense distinció. Voluntaris, transportistes, pagesos, ramaders, pescadors, dependents, treballadors, ONGs, Càritas, Creu Roja, etc., i a més a tots els components de les Forces Armades, que amb el seu esforç han lluitat braç a braç per cuidar-nos per igual. No oblidarem el seu lliurament. Gràcies.

Senyors polítics: les democràcies es regeixen per unes lleis, que contenen unes normes legislatives, les quals tots hem d'acceptar, respectar i complir. Sembla ser que no ho aconseguirem, a causa principalment de la gran corrupció existent en tot el món, i admesa pels «poderosos» ben organitzats per les seves respectives «màfies» en paradisos fiscals, i que es riuen i «mofen» de les justícies, en estar tots ben representats per bons gabinets de fiscals i advocats. I jo em pregunto: on és la moral i la dignitat de l'ésser humà? És de ben nascut proposar i reclamar més justícia, menys explotació, menys esclavitud i millor repartiment de les riqueses. No és just que els «pobres» hagin de fer cues de «racionament» per adquirir un plat de llenties calentes per poder subsistir.

L'ego ens traeix, siguem conscients i lleials per aconseguir superar novament «units» aquesta pandèmia, amb molta més humilitat, educació i convivència.

Per acabar les meves «reflexions» hem de recordar que la Constitució actual es va aprovar en consens amb la participació dels «odiats» comunistes, dels «moderats» de dretes (que tot ho fan bé) i dels «revolucionaris» treballadors de les esquerres amb la «mobilització» de les quals es va aconseguir un millor benestar.

Una cordial salutació d'un jubilat «octogenari» idealista i liberal.

Voreres per a tothom

Miquel Mengual Casellas GIRONA

M'he despertat tard. Aquesta pregunta l'hauria d'haver fet fa 15 o 20 anys. De fet, esperava que sortís a la llum un criteri clar. Però, o jo no el sé entendre, o no hi és. Vull preguntar-ho a l'Excma. senyora alcaldessa. Si ella no ho sap? Sra. Marta: les bicicletes poden circular per les voreres? En quin dels casos la resposta seria positiva. I els patinets amb motor? Disculpi la meva ignorància, segurament vostè ho ha fet públic d'alguna manera que jo desconec. Però sap què passa, que el consum es confon amb l'ús i l'ús amb dret. Aquest és el motiu que faci la pregunta públicament. De fet no m'he assabentat (un servidor i molts) de quina és la normativa al respecte. Sí, poden. Sí, només quan... Mai. Quan un ciclista creua un pas de vianants sense baixar de la bicicleta, ho està fent bé? Només poden creuar els passos de vianants quan aquests perllonguen el carril bici i estan senyalitzats lluminosament? I què me'n diu dels patinets amb motor... estan subjectes a les mateixes normes? Els vianants, després de contemplar i visualitzar tantes accions diverses, hem perdut el sentit de quina és la manera correcta. Tant, que alguns ens hem acoquinat davant de certs comportaments estranys. Vull afegir-hi encara un petit detall en el cas de les bicicletes (pels patinets encara deu ser massa aviat). La valuosa campanya de fomentar «l'ús de les dues rodes amb tracció a sang» té moltíssims aspectes positius. Moltíssims. Però, on han quedat aquells avisos que duien les bicicletes als laterals posteriors on deia: «no circulo per les voreres?». Només un aspecte formal: no s'oblidi que els vianants existim. Està perfecte avisar els conductors de la presència de bicicletes. No estaria bé avisar els ciclistes i conductors de patinets de la presència de vianants? Gràcies.