24 de juny de 2020
24.06.2020
Diari de Girona

Contra els petits dictadors

23.06.2020 | 22:18
Contra els petits dictadors

Patí durant tres anys els horrors de quatre camps de concentració nazis i sobrevisqué. Viktor Frankl, psiquiatre i fundador de l'escola de psicologia coneguda com a logoteràpia, aprofità aquesta horrible experiència per escriure un llibret fonamental, L'home a la recerca de sentit, sobre les reaccions de botxins i víctimes en situacions extremes.

Una de les històries que conta es refereix als kapos, jueus com Frankl utilitzats pels nazis per controlar els altres presoners. «Una vegada –conta el psiquiatre– vaig sentir el que un presoner li deia a un altre, referint-se a un kapo: 'Què et sembla? Vaig conèixer aquest home quan sols era president d'un gran banc. El càrrec de kapo li ha pujat al cap'».

Tots hem conegut individus que es transformen en petits dictadors quan algú diposita uns grams de poder a les seves mans. La cosa s'agreuja si els potencials tirans pertanyen a un cos policial.

El cas dels sis mossos d'esquadra sols es queda una passa enrere del que acabà amb l'assassinat de George Floyd, el ciutadà americà que morí després que un policia li posàs durant vuit minuts un genoll al coll. Wubi, un jove negre de vint anys, fou detingut sense motiu el gener de 2019 a la localitat catalana de Sant Feliu Sasserra. Un o diversos dels policies li dedicaren frases com aquestes: « Soy lo más parecido que vas a ver al demonio»; « tú eres un mono, hostia». A la gravació dels insults que ara s'ha divulgat se sent un tret i altres delicadeses com « puto negro de mierda, racista es poco», « negro de mierda, hijo de la gran puta».

El cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, ha reaccionat amb belles paraules com «a una policia democràtica no tenen cabuda actituds i conductes contràries als seus principis i valors». El conseller d'Interior, Miquel Buch, afirma que expulsarà els agents racistes.

Quin és el problema? Que els fets es coneixien des de fa un any i mig i cap dels dos responsables ha reaccionat fins que s'han fet públiques les gravacions de la vergonya. La seva credibilitat en la lluita contra el racisme i la violència policial es troba a l'altura de la de Donald Trump.

Aquí resulta adient una nova reflexió de Frankl: «No és el dolor físic el que més fereix, sinó la humiliació i la indignació per la injustícia, el sense sentit de tot això».

Hi ha mossos, policies nacionals, policies locals i guàrdies civils extraordinaris. El problema són aquells que van més enllà de les seves funcions. Alguns, com els mossos, per la manca de respecte al ciutadà. Altres, perquè es creuen amb autoritat moral o ideològica per tombar governs. Aquests converteixen suposats documents tècnics en un seguit de disbarats, reproduccions d'informacions esbiaixades d'alguns mitjans de comunicació o ocurrències que van més enllà del que demana l'autoritat judicial. És el cas del document sobre la propagació de la covid-19 al nostre país. O, en un exemple contrari, el d'investigacions per protegir el Govern de suposades difamacions. O la policia patriòtica de José Manuel Villarejo.

El prestigi dels cossos de seguretat depèn d'evitar els insults verbals als ciutadans, però també cal evitar ofendre la seva intel·ligència. I per això és necessari defensar amb fermesa la ideologia individual dels membres de les policies, però amb la mateixa fermesa cal rebutjar que els cossos de seguretat tenguin ideologia. I és adient fer-se una pregunta: són els membres de Mossos, Policia o Guàrdia Civil un reflex de la diversitat ideològica de la societat?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit