En els últims tres mesos, ens hem fet un fart de fer videoconferències i d'escriure per WhatsApp. Com que no podem estar tot el dia davant la càmera, les eines de missatgeria han acabat traient fum. La veritat és que faciliten una comunicació àgil i ens han permès teletreballar en equip d'una forma prou eficaç. El problema és que en les nostres apps hi conviuen grups professionals, personals, de l'escola i les extraescolars dels fills, de l'associació de què formem part? El volum de converses ha estat, sovint, difícil de gestionar.
I davant l'allau de missatges, és freqüent que arribin respostes que porten a malentesos. I això és perquè, per moltes emoticones que hi posem, en un text breu no som capaços de transmetre emocions. No hi ha el context que dona l'expressió facial, no veiem els gestos ni les postures del nostre interlocutor, ni sentim l'entonació, el ritme o la velocitat que donem al missatge. Diuen els experts en prosòdia que, en una conversa cara a cara, primer processem l'emoció i després el significat d'allò que es diu. Per WhatsApp, el que per a tu pot ser una broma o un comentari irònic, per a un altre pot ser una ofensa. I al revés, vols enviar algú a la merda i resulta que s'ho pren com si fos una broma. Intentar fer-se entendre i no aconseguir-ho resulta esgotador.
