Ara que l'epidèmia sanitària se situa en uns nivells controlables toca fer balanç i començar tots plegats -alguns més que altres- a interioritzar i preguntar-nos què hem fet bé i què hem fet malament. És un exercici del tot aconsellable si el que volem és extreure'n una lliçó per tenir-la present en el cas que es torni a repetir una situació similiar. Molts científics no s'acaben de posar d'acord en si de cara a la tardor o hivern pot haver-hi un nou rebrot. Mentrestant, però, hauríem de determinar quins són els errors que hem comès més que res per no repetir-los. Primer de tot els nostres polítics. Ells haurien de ser els primers a fer una autocrítica i determinar què s'ha fet bé i malament. Em temo, però, que, com en moltes altres vegades, s'optarà pel recurs més fàcil i còmode en la política i es donarà la culpa a un altre. No hauria de ser així. Com a éssers individuals també hauríem de fer aquest exercici de reflexió i d'autocrítica. Ens aniria bé per estar més preparats davant d'un nou episodi de confinament si s'arriba a donar el cas. En l'àmbit sanitari tothom ja coneixia les mancances que hi havia abans de la pandèmia i tothom ha vist ara com ha quedat demostrat el baix nivell dels equipaments. El personal sanitari ho sap millor que ningú. Cal exigir l'autocrítica i que sigui pública.
