25 de juny de 2020
25.06.2020
Diari de Girona

Cartes

25.06.2020 | 06:00
Cartes

L'angoixa dels contractes de feina
Bàrbara Vila Girona
Quan acabes d'estudiar, sigui el que sigui, en molt poques institucions formatives t'ensenyen els tipus de contracte que hi ha. T'engresques a buscar feina i t'ofereixen un contracte. Heu pensat en quin contracte li han ofert a aquella persona?
Contractes d'obra i servei que es poden allargar fins a 4 anys; contractes temporals d'una setmana, que poden renovar-te (o no) la setmana següent; contractes en pràctiques pels menors de 30 anys, on es poden passar fins a dos anys amb inestabilitat laboral...
Tot això és el que tenim independentment de l'edat o la formació que es tingui. Quines polítiques laborals ens representen? Per què no podem optar per contractes indefinits i tenir una estabilitat laboral?


Llançà, la Mar d'Amunt i l'Alt Empordà
Josep M. Loste Romero Portbou
Arran dels fets molt lamentables ocorreguts al municipi de Llançà el passat 22 de juliol de 2020, a causa de problemes greus de robatoris i ocupació d'habitatges es posa clarament de manifest que a la comarca de l'Alt Empordà es necessita urgentment incrementar les dotacions de Mossos  d'Esquadra –particularment a la Mar d'Amunt. No hi ha dubte, que els incidents de Llançà són un problema, un símptoma que afecta tot el territori de l'Alt Empordà. Cal tenir molt presen que la comarca de l'Alt Empordà és un territori molt estratègic. És una comarca transfronterera amb dos fronteres viàries molt importants, la Jonquera i Portbou, en què la travessen tres grans infraestrutures terrestres per l'AP-7, la N-II i la N-260, a més de dues fronteres ferroviàries, el tren convencional de la línia R11 de Barcelona Sants a Portbou-Cervera de la Marenda i el TAV/TGV de Vilafant, en conseqüència i a això li afegim que és una comarca molt empobrida a causa de la crisi de dos sectors econòmics molt tocats com són la construcció i el turisme, amb una mà d'obra molt poc qualificada, tan immigrant com del país, un centre penitenciari important amb uns mil reclusos com és Puig de les Basses i un fracàs escolar molt considerable tenim un veritable còctel, social i polític, molt explosiu . Per què no s'ha planificat i coordinat millor des de les institucions aquesta greu problemàtica?


Jo també vaig votar López De Lerma€
i, ara, em sento decebut i enganyat
Josep  Maria  Bosch Girona
Al final del segle XX , molts gironins vam votar López de Lerma. Llavors, qui tallava el bacallà era el president Pujol i el seu segon, en Miquel Roca. López era el seu vicari a les comarques gironines i, era, «endemés», un vicari molt reexit, doncs parlava dels mateixos temes que ells, emprava les mateixes expressions i, feia les mateixes gesticulacions que els seus mentors.
Amb els anys, Pujol va fer descavalcar Roca... imagino per por a que li fes ombra i el nostre heroi va pensar que venia el seu moment de glòria. Però, en no ser així, López s'enrabià com un nen consentit i va començar a malparlar de tots els seus antics companys : els seus articles produien vergonya aliena i ens recordàven aquell refrany: «Als ximples, el millor que pots fer, es fer-los creure que no has entès les seves ximpleries». Per contra, en Miquel Roca, va seguir comportant-se com «un senyor de Barcelona» i escriu uns articles a La Vanguardia que sembla que diuen molt poc€ i diuen moltíssim. Quan el trobes pel Port de la Selva, pots parlar amigablement amb ell, mentre que, en trobar el guixolenc, només et treu el nom del «Pujolet» € suposo que es refereix al fill del president, que degué ser qui li va deixar uns segons per tal que pogués donar-se de baixa del partit.
Si estudiem els seus llegats, mentre el d'en Roca és haver estat un dels pares de la Constitució i haver apostat, sempre, pel diàleg i per la unitat, el d'en López és molt més pobre. Se'm podrà dir –amb tota la raó– que quan una persona ha estat expulsada o s'ha donat de baixa d'un partit, i ha deixat la política, pot fer i opinar el que vulgui€ però, aquí, també, els dos han actuat de forma molt diferent: mentre un no ha parat de criticar els seus excompanys, l'altre ha buscat, sempre, punts de trobada.
La deriva és de tal magnitud que sembla mantenir un pols amb Girauta, per veure quin dels dos arriba, abans, a Vox i, en definitiva, el que més greu em sap és que si jo hagués viscut en un altre lloc, a Barcelona, per exemple, hagués votat en Roca i, ara, no tindria aquests problemes de consciència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook