25 de juny de 2020
25.06.2020
Diari de Girona

Catalunya 2040

25.06.2020 | 06:00
Catalunya 2040

Arriba la pandèmia del coronavirus, i ara tot són presses. La multinacional Nissan diu que marxa de Catalunya, i ara tot són presses a trobar solucions i alternatives. Sembla que l'atur pot arribar al 24%, i ara correm-hi tots. Fa la sensació que durant els últims mesos, anys –no sé si dècades– estem en un constant acció-reacció. Surten goteres a casa, i truquem de seguida al paleta que vingui a tapar el forat. Una fuita a la cuina, corrents a buscar el llauner, que no podem seguir així, que si us plau que vingui de seguida, que això és un desastre. I llavors, entremig de temporal i temporal ningú pensa en les reformes de fons, les estructurals, les que ens permetran viure millor d'aquí a uns anys. Sigui amb la coberta sense forats, amb les instal·lacions de la cuina, sigui amb una bona política sanitària, o industrial. No sé si veuen per on vaig?
El proppassat 2 de juny el Govern de la Generalitat va crear el Grup de Treball Catalunya 2022, amb la finalitat d'elaborar un pla per la reactivació econòmica i protecció social, ocasionada per la COVID-19. Celebro aquesta iniciativa del Govern i desitjo encert en les propostes que faci el grup de treball. Però, i més enllà del 2022? Qui pensa el que necessitarem d'aquí a una dècada? Més o menys, aquí hi serem els mateixos, i no sé si amb problemes similars. Alguns dels quals ja s'han cronificat. Habitatge, pobresa energètica, atur, infraestructures, canvi de model productiu a una economia verda, millorar la salut, educació. Tot això qui ho planifica? Més enllà dels quatre anys que els representants polítics tenen com a horitzó, qui s'està trencant el cap per saber cap a on hem d'anar d'aquí a 20 anys? Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, món acadèmic, societat civil, tots hi tenim un paper important.
Fa unes quantes setmanes l'exconseller Andreu Mas-Collell exposava la seva visió i preferència sobre fer Projectes i no Plans. Ja que els projectes, segons ell, tenen partida pressupostària, i per tant, poden esdevenir realitats. En canvi, els plans massa vegades acaben en papers dins els calaixos, són en definitiva un brindis al sol. Però jo crec que per tal de poder fer projectes hem de saber quin és el camí traçat. Cap a on anem. Amb quin objectiu. I així, farem els projectes, les realitats, i tindran coherència entre ells. A dia d'avui, ¿tenim clar si en el 2040 hem d'haver ampliat el port o no? I l'aeroport? I com és que encara tenim trams ferroviaris de via única? Necessitem plans. Digueu-ne plans estratègics, pla-marc, o busquem-hi un naming que ens faci patxoca, però posem-hi continguts. Que sapiguem quines coses tindrem solucionades en un parell de dècades. I llavors, potser, no tindrem aquestes sorpreses de la Nissan.
L'Agència de la Natura de Catalunya em sembla el camí a seguir en aquest sentit, un cop es posi a treballar ja avaluarem si les propostes i les decisions que prenen són les que el país necessita. Però llavors, ja estarem un parell de caselles més avançats. I que passa amb la resta de temes? Necessitem una agència de l'habitatge, de la pobresa, de la cultura, de la política industrial, de la connectivitat ecològica, de política agrària, d'infraestructures, i no segueixo que la llista seria massa llarga. Som-hi. Ja. No esperem al pròxim temporal per cridar al llauner. Fem plans de futur, si us plau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook