La commovedora campanya per aïllar la Família Reial de l'allau de publicacions estrangeres sobre comportaments i despeses desorbitades, no només s'assembla massa al cèlebre tallafocs que havia de deslliurar la infanta Cristina de la banqueta. Sobretot, oblida que hi ha alguna cosa pitjor que un escàndol sotmès a explicació i rectificació, la indiferència. Confinar Felip VI en una bombolla intocable equival a condemnar-lo a la irrellevància. Si no lluita per la localització, difícilment es guanyarà l'estima dels sectors juvenils que ja l'han declarat aliè als seus interessos.

En el fons i en la superfície, els esforçats protectors de Felip VI el culpabilitzen. En la inevitable comparació atlètica, és un esportista d'elit a qui se li nega la capacitat de competir en defensa dels seus interessos. Titulars de la premsa anglesa com «El Rei caigut», «Sexe, mentides i comptes a Suïssa» o «La lluna de mel del mig milió de dòlars» no han de sorprendre les capçaleres que venen dedicant epígrafs encara més feridors als funcionaris de la Família Reial britànica. El llegendari Times de Murdoch va servir d'ariet per a la demolició d'Isabel II després de la mort de Lady Di. Avui, la tia Lilibeth del monarca espanyol regna indestructible després d'adaptar-se als nous temps, i s'ha marcit la «princesa de poble».

Com a mínim, la pluja de milions al voltant de La Zarzuela ha canviat el sentit de la imminent gira de Felip VI i Letizia per l'Espanya de la pandèmia. Caldrà ajornar el plantejament d'un monarca que recorre els seus regnes per consolar els serfs arruïnats per la pesta. És el Rei qui necessita el suport dels seus ciutadans. En canvi, li sobren els protectors dels que ha d'alliberar-se amb urgència. Són els mateixos que van anunciar que Urdangarin era una oreneta passatgera, i que Joan Carles I es trobava fa sis anys en el seu millor moment. Sí, el dia abans d'abdicar.