26 de juny de 2020
26.06.2020
Diari de Girona

Ballant amb coneguts

26.06.2020 | 00:03
Ballant amb coneguts

El ball és l'última frontera. L'únic ball de la nova normalitat és el ball de xifres de la pandèmia, un ball molt sospitós que de nou en té poc i de divertit, menys. El Govern prohibeix el ball fins a nova ordre. Es pot anar a les discoteques petites a mirar i a beure. Copes sense dret a frec actiu. Et deixen la banda sonora, però et treuen l'enjogassament; et pots apinyar a la barra i a la terrassa, però no a la tarima. Altres estius, algunes sales van assajar el contrari, les sessions sense música ambiental en què cada participant es movia al ritme del so que li arribava pels cascs guardant les distàncies, una experiència irrepetible que ningú amb una mica de seny vol repetir. Ballar és alliberador, no ens sentirem veritablement fora de perill fins que la bola de miralls torni a rodar sobre els nostres caps, fins i tot els que ja ni ens recordem de l'últim ball redemptor. Alguns dansem amb la ment, component coreografies impossibles de seguir amb les nostres anatomies, buscant alguna evasió. Molts ballem tot sols mentre escombrem, o preparem el menjar, perquè entre noticiari i noticiari depriment la ràdio ha colat una cançó preciosa. Molt s'ha ballat, físicament o espiritualment, durant aquest confinament. Però una revetlla és una altra cosa, i una discoteca és una altra cosa, i una pista de ball sota les estrelles sense mesurar la distància és la normalitat estival a la qual aspirem, i arribarà amb el temps. Un bon ball inesperat és el millor record. «Com va anar, ahir?», ens preguntem les amigues. «Molt bé. Vàrem ballar». O «res de l'altre món, no vam ballar». Amb una mica de sort i de responsabilitat col·lectiva, a la tardor tornem a ballar cançons que no ens són familiars; ens passarà l'estiu sense cançó de l'estiu.
La Generalitat de Catalunya no ha estat tan dràstica i no ha prohibit ballar, però sí fer-ho amb desconeguts. Ja m'estic imaginant l'inspector sanitari que a les onze de la nit s'acomiada de la seva família per anar-se'n a la feina i entra a la discoteca per verificar que les persones i els grups que es barregen a la pista es coneixen de tota la vida. Usant tècniques com la lectura en els llavis del mític «estudies o treballes», i bons dots d'observació de les aproximacions vacil·lants des de les cantonades. Serà difícil vigilar que només les famílies surtin de marxa, que només les parelles consolidades s'acostin, que tots els que boten a les ordres del Dj acreditin vincles més enllà de l'atzarós esdevenir de la nit. Els convidats del nuvi en un costat, i els de la núvia en l'altre, dansant per tribus: un casament difícilment farà una altra boda. Són ganes de decretar en va. A Anglaterra el Govern va censurar el sexe amb estranys poques setmanes després d'apostar per un contagi massiu que immunitzés les masses, i a escassos dies que el seu primer ministre abandonés una UCI, alliberat del virus pels pèls. S'apuntava a les aplicacions de cites com a possibles vectors de transmissió de la malaltia, i al cap de poc va esclatar l'escàndol de l'epidemiòleg de capçalera de Boris Johnson, que es va saltar el confinament per creuar Londres i anar-se'n a visitar la seva amant. En descàrrec va poder declarar que eren vells coneguts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook