L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s'ha convertir en l'arquetip del governant no exemplar. El seu model és l'immoral del fugitiu Carles Puigdemont. Té la casa consistorial plena de teranyines. Vull dir d'assumptes per resoldre i d'assumptes que mai no resoldrà. L'acompa­nya una minoria absoluta. Una tropa sense cap mena d'addició pel treball ben fet. Gasten els diners dels contribuents sense solta ni volta ben amanit per un guirigall de paraules d'una trivialitat estupiditzadora que els crea addició per al no res. Ni fan ni faran.

Ara mateix, el futur de l'hospital Trueta es troba a l'armari d'objectes perduts. Per ser més precís, el tiquet d'entrada porta data de l'ascens de Madrenas a l'alcaldia. Des d'aleshores, malgrat els seus repetitius anuncis respecte del «nou» a instal·lar en el terme municipal de la capital provincial, res no se sap. Podrà ser presidenciable interina, segons que es ve publicant quan parlen del relleu d'en Quim Torra, però no exerceix cap influència sobre el Govern català. Mai no serà un segon Nadal.

Del fons Santos Torroella, una alcaldada que anem pagant amb el rebut de l'aigua, res no se'n sap a excepció que el fiscal anticorrupció no ha acabat la feina sobre Aigües de Girona, sospitosa del 3%, ni tampoc la relativa al fons, segons que es troba a l'hemeroteca, quan la CUP portà l'assumpte al jutjat. Avui, els cupaires són àngels protectors d'en Puigdemont i prototip del fracàs de la revolta dels pijos desvagats, com té dit en Pierfranco Pellizzetti. Resta per veure si més enllà de l'estafa política hi ha delicte penal, en l'adquisició del fons esmentat, com va escriure el nostre director, Jordi Xargayó, ara fa dos anys.

Mentre Girona es troba en lenta decadència com a ciutat -el 15% de les famílies malviuen amb uns ingressos inferiors als mil euros/mes i l'atur s'estén cap al 30% en alguns barris-, la seva alcaldessa res no vol saber sobre el pacte postcovid proposat pel grup municipal del PSC, liderat per Sílvia Paneque. Madrenas no vol ser menys que ningú i no suporta que els socialistes siguin una oposició constructiva i prepositiva en mig del silenci còmplice d'ERC i la CUP carnavalesca. El seu pecat és no haver-se format en l'antiga CDC, sinó en el batibull de les diferents tribus del marquès de Waterloo. No passa el mateix a la Diputació. El seu president, en Miquel Noguer, ha integrat tots els grups polítics en un pla antixoc per la crisi econòmica que ens caurà al damunt aquest setembre. Saviesa en front de borriqueria.

L'alcaldessa Madrenas i el seu govern, tots en un 600, tenen un altre mort a l'armari: el Bloom o projecte Clúster TIC-Mèdia, que, segons informà Josep Calloll en aquestes pàgines fa any i mig, s'instal·là en el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. L'Ajuntament hi aportà 466.450 euros, que s'han esvaït, puix d'allò començat no en queda res. La gerència del Parc, una inutilitat més, no va detectar el que sí va observar l'administrador concursal: que un tal Richard Hebert l'havia desmantellat. La regidora Glòria Plana va instar la Fundació a perseguir aquest presumpte delicte. Encara espera resposta. La UE pot reclamar de l'Ajuntament de Girona la xifra de 932.900 euros, l'aportació feta pel FEDER. Una colla d'inútils. Esfereïdor.