Quan no convé ser desemmascarat
Joan Janoher I Sadurní Vulpellac
Ja ho diu la dita: «Sempre s'ha de ser emmascarat d'una paella». El sistema governamental, pel qual la ciutadania no es deixa enganyar. En canvi ells, com a polítics compromesos, cauen molt baixos en voler amagar les seves vergonyes davant els seus electors. I no volen adonar-se de la problemàtica existent, en no voler acceptar l'amnistia als presos polítics. En canvi, cauen a la sospita de totes les accions dels càrrecs que ostenten negant-se a fer acusacions a persones amb responsabilitats d'interès nacional; haurien de ser més curosos i pragmàtics.
El pragmatisme s'hauria de veure a la cambra del Congrés, per com les imputacions relacionades amb el rei emèrit i Felipe González. Aquestes queden relegades a una clara discòrdia dels partits, i és totalment vergonyós ja que la cambra dels Diputats té la potestat de desemmascarar totes les actituds acusadores dels esmentats i no negar-se a obrir les diligències dels fets puntuals, als que s'acusa. Perquè els diputats tenen els drets fonamentals per fer el seguiment necessari a les causes presentades, no defugin, facin el que correspon, acceptant els fets com a causes flagrants i amb justícia parlamentària.
Senyor i senyora Smythe
Salvador Tarradas Gualta
A la pel·lícula Una nit a Casablanca (A night in Casablanca, 1946) un nou ric molt presumptuós es dirigeix al mostrador d'un hotel de luxe adreçant-se amb arrogància al director, al qual confon amb un empleat. Li demana la suite més luxosa. El senyor Kornblow (Groucho Marx) li demana si du equipatge. «És clar que sí -respon l'home-. Me l'enviaran des de l'aeroport». «És l'excusa més suada que sento des que em dedico a aquesta feina. I el seu nom deu ser Smith i aquesta la senyora Smith?» «No. És Smythe, i es pronuncia smaithe» A la qual cosa Kornblow li etziba: «Vostè deu ser un d'aquests que es pensen que posant una 'y' al cognom poden anar tan campants als hotels amb l'amant».
Groucho Marx juga en aquest diàleg amb el fet que el 1946 Smith ja era el cognom més freqüent als Estats Units i el cognom fals que més s'utilitzava en els hotels de cites.
Com que en aquest país hi ha llibertat d'expressió no penso pas dir en quins nou rics em va fer pensar aquesta escena; i sí que diré que em vaig fer un fart de riure pensant-hi.
El DdG és un pati d'escola?
Ricard Vicens i Matas girona
He llegit aquesta setmana al DdG com el periodista Albert Soler escriu sobre Laura Borràs per afavorir presumptament un amic quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. En el seu article critica fins a 4 vegades la seva imatge, estatura... etc. i fins i tot es posa amb el seu cervell, tot i que Borràs és doctora per la Universitat de Barcelona. No tinc res a favor ni en contra de Borràs. Si es demostra el suposat nepotisme, que pagui.
Criticar la Dra. Borràs per la seva imatge és de nivell de pati d'escola. Ja sé que els «alumnes» Albert Soler, Salvador Sostres, etc. són els gamberros de la classe i que el director de l'escola els riu les gràcies. Us estranya que el DdG vagi perdent subscriptors?
Família i ensenyament
Jesús Domingo Martínez girona
Família i ensenyament són els dos grans eixos sobre els quals pivoten la formació de l'individu, la seva forma de pensar, la seva manera de ser, el seu sentit de la vida en comú i -el que és més important- la seva capacitat de reflexió i la seva facultat per pensar lliurement i triar el camí a la recerca de la veritat.
Les vies més importants per transformar una societat i per influir decisivament en la formació dels ciutadans -en el mitjà i en el llarg termini- són la família i l'ensenyament.
Des de sempre, els partits polítics, que lògicament pretenen conformar la societat segons les seves ideologies, han incidit en aquestes dues realitats. Família i ensenyament són els dos grans pilars i els eixos sobre els quals pivoten la formació de l'individu, la seva forma de pensar, la seva manera de ser, el seu sentit de la vida en comú i -el que és més important- la seva capacitat de reflexió i la seva facultat per pensar lliurement i triar el camí a la recerca de la veritat. Aspectes, tots ells, que impliquen la totalitat de la persona.
Els que a més de conformar i influir en la societat pretenen un cop aconseguit el poder perpetuar-se en el seu exercici, saben que la fórmula segura és modelar els ciutadans més joves, i per això més indefensos, i per aconseguir-ho no dubten a treure del mig els dos obstacles que, per la seva pròpia essència, s'oposen a aquesta finalitat: la família i l'ensenyament.
Per això, debilitar la família, furtar als pares el dret a decidir quina educació volen per als seus fills i colonitzar aquesta educació amb arguments tan fal·laços com la igualtat d'oportunitats, estaran sempre en l'agenda d'un govern socialcomunista.
A més, les ideologies d'origen i pensament totalitari marquen en les seves accions una pauta inequívoca: llibertat per a «fer», però no llibertat per a «pensar».
