28 de juny de 2020
28.06.2020
Diari de Girona

Cartes

28.06.2020 | 06:00
Cartes

A Josep Maria Bosch
Josep López de Lerma Girona
En Josep Maria Bosch va dirigir-me una carta que fa bo el refrany «més aviat és atrapat un mentider, que un coix». M'explico: falta a la veritat quan em diu «López», doncs aquest no és el meu primer cognom; falta a la veritat quan diu que vaig ser el vicari de Miquel Roca a Girona, doncs vaig ser elegit i reelegit mitjançant votació secreta, president de l'Agrupació Comarcal del Baix Empordà, president de la Federació de Girona de CDC, i vuit vegades candidat al Congrés dels Diputats; falta a la veritat quan diu que parla amb mi, doncs ni el conec; falta a la veritat quan diu que uso el nom de «Pujolet» donat que mai no l'he pronunciat; falta a la veritat quan diu que vaig ser expulsat de CDC; falta a la veritat quan diu que malparlo dels que foren companys meus; etc. La conclusió la pot triar el mateix senyor Bosch: o és un mentider compulsiu o és un farsant o és un professional de la injúria o és un inconscient o és un ser no alfabetitzat o les cinc coses alhora.
Les meves credencials polítiques: set vegades diputat a Corts per Girona; disposar del percentatge de vot més alt aconseguit per CiU arreu de Catalunya en onze eleccions generals, exactament el 47,25 %; haver estat ponent de 97 lleis; haver estat portaveu adjunt i portaveu del grup parlamentari de CiU; haver estat tres vegades consecutives vicepresident del Congrés dels Diputats; haver estat l'únic, per ara, portaveu de la Mesa del Congrés dels Diputats per acord unànime dels seus membres; haver estat president per part espanyola dels grups interparlamentaris amb Mèxic, amb França i amb Alemanya; i un llarg etcètera. No crec que els antics votants de CiU de la circumscripció de Girona es puguin avergonyir d'haver cregut en nosaltres al llarg de 38 anys d'hegemonia. Tampoc de mi. Ara bé, les coses han mutat, i no pas en benefici de la postconvergència, que es troba al «galliner», sense grup parlamentari i ha deixat mig milió de vots pel camí en només quatre anys.


Mascareta més careta
Miquel Mengual Casellas Girona
Hi ha una dita que exclama: el que menys culpa té és el que rep. Massa sovint aquesta afirmació es compleix. Una senyora de cap a 80 anys passejava el seu gosset. L'indret, el carrer Joan Roca i Pinet. Portava la mascareta de forma que deixava al descobert boca i nas. S'hi acostaren dos agents i li digueren: «Senyora, vostè sap que la mascareta ha de tapar nas i boca?». Ella respongué que sí, tot mirant al seu voltant on no hi havia ningú, excepte a la pista d'esports. Els agents multaren la senyora. Desconec l'import. Ella va rebre còpia de la butlleta amb la descripció de la infracció i l'import. Quan els agents ja se n'anaven, la senyora els digué: disculpin, agents, sé que no ho he fet prou bé, però han mirat bé vostès aquesta vintena de nois que juguen a la pista? Sí, li contestaren els policies. Per què? Perquè cap d'ells ni tan sols en porta, de mascareta. I no els han dit res...


Brutícia, brutícia, pudor a Calella de Palafrugell
Eva Llach Gelpí calella de palagfrugell
Diuen que Calella de Palafrugell és dels pobles més macos de la Costa Brava. Fa 40 anys que hi estiuejo, i és realment preciós. Inevitablement, com la majoria de pobles vora la mar s'ha massificat amb els anys, però això no ha impedit que segueixi sent un lloc bonic per visitar. Però fa més de 10 anys que els veïns recullen firmes per treure del centre del poble els contenidors d'escombraries que dominen el paisatge en aquesta zona. L'Ajuntament de Palafrugell no es responsabilitza i dona l'esquena al seu propi veïnat. Justament davant de la farmàcia ens trobem 11 contenidors desbordats d'escombraries de totes classes, pel terra inclòs, que no només trenca amb l'estètica poètica d'un poble mariner, sinó que a més a més fa una pudor que et donen ganes d'allunyar-te'n immediatament.
Alguns dels apartaments que envolten aquest paisatge de deixalles es lloguen a 1.500 euros la setmana a l'agost, però és clar, això no sortirà a la foto de l'agència immobiliària, i tampoc t'explicaran que el soroll de la recollida d'escombraries és a diferents hores del dia o de la nit , segons el contenidor que toqui buidar, així que el descans en aquesta zona del poble és gairebé impossible facis l'horari que facis, ja siguis un nadó, un nen, un adolescent, un adult o un avi.
Amb totes les precaucions que estem prenent per la covid-19, és increïble com es pot permetre aquest nucli ambiental de brutícia absoluta, centre de cultiu de virus, bactèries, paràsits i per suposat rosegadors amb totes les malalties que aquests transmeten.
Escric per denunciar una situació insostenible resumida en aquestes paraules: brutícia, contaminació, infecció, soroll i pudor al centre de Calella de Palafrugell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook