28 de juny de 2020
28.06.2020
Diari de Girona

Coses que la democràcia no pot fer

28.06.2020 | 06:00
Coses que la democràcia no pot fer

La democràcia és un sistema de govern que permet que la ciutadania expressi la seva opinió i sigui escoltada. Dit això, val a dir que a Catalunya i particularment en el món independentista sovint es creu (o potser nomes s'imagina) que la democràcia és un procediment miraculós, com si fos un sortilegi, pel sol fet d'invocar-lo i aplicar-lo es resol qualsevol problema, es compleixen desitjos i fantasies. És un error freqüent en la política actual sobreestimar el poder dels mecanismes i relats pretesament democràtics. Aquest error és fruit de l'entusiasme que desperta el terme «democràcia», que aprofiten les elits polítiques per als seus objectius. Fins i tot, sota aquesta mena d'encanteri, accions i relats dins de les democràcies, poden acabar esdevenint dogmes que o són falsos o ens aboquen a desastres humans o socials.
La veritat de les coses i com el món funciona no es pot saber per procediments democràtics. El que cal és investigar, verificar i obtenir resultats objectius i fiables. El que és bo i dolent tampoc crec que pugui decidir-se democràticament, doncs hi ha una llei natural i superior que està per damunt de la democràcia. Per exemple, si jo en una xerrada pública dic coses que no agraden a l'audiència, no tenen dret ni poden moralment decidir democràticament afusellar-me pel que he dit.
No crec que a cap persona assenyada se li ocorregués que quan algú entra en un hospital i és portador d'un càncer, el diagnòstic i les decisions envers el tipus de tractament es prenguessin democràticament entre el personal de l'hospital o de tota la societat que finança l'hospital. Aquestes decisions tothom entén que han de recaure en mans dels millors professionals de la medicina que en aquest moment estiguin disponibles.
De la mateixa manera ningú gosaria dir que per dictaminar si estem en un veritable canvi climàtic calgui convocar un referèndum. És obvi que són els experts mundials que tenen la paraula. Fins i tot m'atreviria a dir que ni tan sols els líders mundials escollits democràticament poden decidir si hi ha o no canvi climàtic ni les mesures que cal prendre per evitar-ho si prèviament no han consultat als experts competents.
Un altre element que em sembla una mica agosarat és que la democràcia pugui en un no-res i sense despentinar-se resoldre conflictes que fa dècades que ens fan patir patir tan a casa nostra com a tots els països del món. El fet d'escollir el nostres representants per via democràtica, certament els legitima, però no garanteix que les persones escollides tinguin tots els coneixement necessaris i suficients per resoldre el problemes d'atur, salut pública, pobresa, violència, maltractament de les dones i infants, terrorisme, etc. Una simple votació popular no pot decidir si un acusat de corrupció, violació o robatori és culpable o no. Això és feina de jutges, fiscals, advocats i els experts forenses que assessoren els magistrats. No podem limitar-nos a invocar la democràcia, com si fos un poder superior o màgic, com si es tractés d'un sortilegi o fos una vareta màgica.
La democràcia és un conjunt de valors i procediments que cal saber orquestrar i equilibrar: participació ciutadana, eleccions lliures, judici dels experts, sobirania nacional, protecció de les minories, primacia del dret, autoritats independents, rendició de comptes, deliberació, representació, etc. Tampoc podrem dir que la nostra societat té una alta qualitat democràtica si la ciutadania adopta una actitud més pròpia del consumidor passiu o del públic de voyeurs que s'arenga i satisfà en els seus desitjos més immediats, sense remetre a cap horitzó de responsabilitat.
Tant el sistema democràtic espanyol com el català poden equiparar-se als més avançats que actualment existeixen. Ara correm els risc que entre tots desvirtuem el significat de la democràcia, potser per evitar que la dura realitat ens impedeixi satisfer les nostres sempre creixents aspiracions que sortosament són la força motora de l'evolució humana.
Com evitar que sigui tan rendible electoralment la ximpleria, les passions, el rebuig sense fonaments o fins i tot l'engany?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook