28 de juny de 2020
28.06.2020
Diari de Girona

Flotar

28.06.2020 | 06:00
Flotar

La meditació no serveix per a res. Constitueix un error per tant esperar de la seva pràctica beneficis palpables. M'ho va dir en el seu dia una experta i ho he llegit en alguns manuals. Com millor medites, en fi, menys obtens. Per a temperaments finalistes com el meu hauria de resultar una activitat deplorable. No obstant això, m'agrada. Fa anys que medito, encara que amb trampa, ja que mentre ho faig se m'ocorren històries que després venc en forma de contes o novel·les. Solo posar-m'hi a mitja tarda, que és també quan llegeixo. A l'hora d'obrir el llibre, percebo un relaxament muscular que em convida a abandonar-me momentàniament sobre el braç del sofà per tancar els ulls i perdre'm en les meves fantasies. Començo, tal com recomanen els promptuaris, fent tres o quatre inspiracions molt profundes. Omplo els pulmons del tot i en expirar els deixo secs. Intento pensar només en l'aire que entra, ple d'oxigen, i en el que surt, ple d'anhídrid carbònic.
A continuació, imagino que el meu cos està buit i que amb prou feines pesa. Aquesta sensació em dona son. El secret està en quedar-se a les portes mateixes de la son, escoltant el que ve de l'altra banda, que de vegades són passos (els passos de la meva mare, crec) i de vegades són murmuris de gent que parla de mi (no aconsegueixo esbrinar si bé o malament). Mentrestant, l'aire entra i surt rítmicament de les meves fosses nasals i jo continuo completament buit: no tinc fetge ni aparell digestiu ni urèters ni res. Soc un forat, un forat negre. En aquest instant, i degut a la meva lleugeresa, començo a flotar. Aquesta és una de les coses per a les quals no s'hauria d'usar la meditació, per flotar, però jo floto, per això dic que faig trampa. Amb sort, arribo al sostre i el travesso perquè m'he convertit en un cos subtil.
Un cop a la intempèrie, obro imaginàriament els ulls i observo el món. Aquí, observant el món, és quan se'm comencen a ocórrer les històries que després converteixo en contes o en novel·les. Si aconsegueixo no adormir-me, torno a la butaca del meu estudi, obro els ulls, agafo el llibre que havia abandonat sobre el braç de sofà i el llegeixo relaxadament, gaudint de cadascuna de les seves pàgines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit