Ara que el Govern ens ajuda a comprar un cotxe, el que jo necessito és una nevera.
- Doncs comprem un cotxe amb climatitzador i el posem a la cuina -diu la meva dona (suposo que de broma).
Les neveres funcionen gràcies a un circuit de gas que manté fresca la mortadel·la de la mateixa manera que l'alè del diable ens gela la sang (la mala sang). De petit, vaig patir unes febres que van atribuir a la ingestió d'un embotit en males condicions. No teníem nevera, ni cotxe. No teníem coses palpables, però estàvem envoltats de personatges invisibles. Llucifer era un d'ells.
- La nevera falla -li dic a la meva psicoanalista només d'estirar-me al divan.
- Ja -assenteix ella.
- I la calor apreta -afegeixo jo-: la nevera falla i la calor apreta.
- Valga'm.
La meva psicoanalista sempre diu «valga'm», mai «valga'm Déu», que és l'expressió habitual.
- Hauria de dir «valga'm Déu», com tothom. Dir només «valga'm» és com quedar-se a mitges.
- Creu vostè que Déu té a veure alguna cosa en tot això? -pregunta.
- El diable, més aviat -responc-. L'alè del diable és gèlid. Potser el gas amb el qual funcionen les neveres sigui procedent, paradoxalment, de l'infern.
- Molt bé -em dona ella la raó.
Hi ha sessions en què sembla que no es va enlloc, però que constitueixen una inversió a llarg termini. Tard o d'hora trobarem un sentit a aquests assumptes on es barregen els problemes d'ordre domèstic amb la teologia i la demonologia. Només és qüestió de temps i de paciència.
Quan arribo a casa, la meva dona està buidant el congelador, ja que s'ha fet tot malbé. No sé si plorar o estirar-me al sofà. Finalment em deixo caure al sofà i encenc la tele, on en aquest instant parlen de les ajudes al sector de l'automòbil. El diable em xiuxiueja a l'oïda que es tracta d'una oportunitat única per adquirir un híbrid. Déu meu, un híbrid.
