Fa pocs dies el govern de la ciutat de San Francisco va fer retirar l'estàtua de Cristòfor Colom després de l'allau de protestes contra el racisme i la brutalitat policial provocades per la mort de l'afroamericà George Floyd a Minnesota. La decisió la va prendre la Comissió de les Arts amb el vistiplau de l'alcaldessa, London Breed, perquè el monument «no s'alinea amb els valors de San Francisco, ni amb el seu compromís amb la justícia racial».

L'accés europeu a Amèrica va significar la presa de consciència de la globalitat del planeta, juntament amb les expedicions dels portuguesos Vasco de Gama a l'Àfrica i Magalhães a l'entorn del món. Més de cinc-cents anys després encara cuegen les seves conseqüències.

I també els paral·lelismes de les contradiccions d'aquella primera globalització a través del colonialisme amb l'actual fase de mundialització tecnològica i de grans multinacionals. Aquesta coincidència me l'ha feta pensar la relectura del llibre Histoire mondiale de la guerre économique, d'Ali Laïdi (ed. Perrin). En l'apartat Amèriques i índies. La guerra dels nous mons es condensen les principals estratègies de confrontació entre les potències pel seu domini.

Una és la guerra tecnològica i per la innovació. Quan ara mateix els EUA i la Xina estan a mata degolla pel control de les tecnologies digitals i pel 5G i, salvant les distàncies, no estan tan lluny de la pugna que s'establí durant el segle XV i XVI per l'accés a les cartes marines, o portolans, els dietaris de viatge que els mariners més temeraris havien pogut dibuixar en els seus viatges cap a llocs desconeguts. Totes aquestes aventures tenien òbviament la finalitat d'accedir a noves fonts de riquesa. Així com el contacte i contracte dels pilots de les naus per tal que passessin a servir d'una bandera a l'altra.

El pols entre Portugal i Castella/Aragó comportà la intervenció d'una autoritat global com el papat (tractat de Tordesillas) per dividir el món en dues àrees d'influència. Com si fos ahir mateix el bloc soviètic i l'occidental, o ara, el nord-americà i el xinès. Aquesta bipolaritat no agradà gens a les potències emergents: Països Baixos, Anglaterra i França. De la primera en sortiren pamflets reclamant la llibertat de mercat. Hugo Grotius, advocat de la companyia neerlandesa de les Índies Orientals signà l'opuscle Mare Liberum.

La geoestratègia que consisteix a ocupar de diverses maneres el màxim de territoris, fa 500 anys es feia per les armes o per places comercials. Ara, de vegades també es fa per les armes (guerres d'Iraq) i per la penetració de les inversions com les de la Xina a la nova Ruta de la Seda. Quan salten les espurnes, ara s'utilitzen els boicots i els aranzels, fa cinc segles: bloqueig de ports, prohibició de comerç amb mercaders d'estats enemics. I si ara la guerra informàtica, la pirateria a les xarxes és una arma potent en mans de grans corporacions i estats, abans eren els pirates, i els pirates en nòmina, els corsaris, com Hawkins i Drake, que atacaven sense pietat les vies de comerç; i l'espionatge fornia a reis i companyies comercials dades precioses de la competència.

L'explotació de les masses era una constant que portava a utilitzar la població pobra i explotada dels països conqueridors com a instrument de colonització a les colònies, on esdevenien oprimits que oprimien els colonitzats. En els seus escrits, Colom ja deixava clar el paper dels indis. Ara mateix masses afamades immigrades dels continents no europeus són utilitzades com a mà d'obra barata que xoca contra els sectors humils autòctons, que provoca xocs interracials. Una altra cosa que sembla que no ha canviat és la metodologia colonial. Mentre holandesos i britànics optaven pel control territorial però amb aliança estreta amb els mercaders privats, la colonització espanyola no gestionava ni coliderava el comerç ultramarí; es limitava a controlar els beneficis del comerç que transitava per Sevilla. Des del Colom que es reservà el 10% dels beneficis, a Joan Carles i la seva mordida pel petroli, les armes i l'AVE, passant per Ferran VII, que tenia una comissió per comerç d'esclaus.

El control del relat, fins i tot en règims autoritaris com els d'abans, era clau. En nom de la cristiandat de Roma, en nom de la Reforma, o de l'expansió de l'Islam, es vestien amb banderes religioses el que eren objectius militars i econòmics. Ara mateix, en nom de la democràcia o del socialisme s'han justificat polítiques neocolonials.

La contrainformació ha estat sempre una arma. Ara l'episodi de xinesos i americans acusant-se mútuament de ser en l'origen de la covid-19 n'és un exemple. Fa cinc segles la Inquisició castellana perseguia els llibres que narraven l'inici de la Llegenda Negra. Richard Hakluyt, tiet i nebot, van ser encarregats de redactar un informe secret Discourse on Western Planting per a la reina Elisabet I on es narraven les malifetes castellanes entre els amerindis, un any després de la publicació, la denúncia de Bartolomé de las Casas.

D'aquí a cinc-cents anys es tornarà a fer una mirada que mostrarà la continuïtat del model de globalització? O haurem estat capaços de canviar-lo?