S està normalitzant, amb una persistència astoradora, llegir notícies al voltant de la retirada de pel·lícules o episodis de sèries pel seu contingut presumiblement ofensiu. En alguns casos, és una mesura temporal per poder posar un cartell on es «contextualitza» el fons de las ficció, però en d'altres és una desaparició sense avís de retorn. El primer que s'hauria de dir és que efectivament hi ha ficcions de tots els àmbits, des del naixement de la mateixa, que presenten clixés racials, sexuals i de gènere, com també ho és que n'hi ha que són pamflets per una causa ideològica repulsiva. Però aquí se'ns apareix la primera pregunta. És la desaparició o «contextualització» del producte la millor manera de combatre les idees que propaguen? I encara una altra: no és, la mesura de la invisibilitat, una actitud en el fons tan criticable com les idees que es pretenen combatre? El debat hi és, i com tot debat és positiu, perquè posa el tema damunt la taula i permet explorar-lo des de diferents perspectives. Però quan la posició és fer desaparèixer un dels elements que permet el debat, poc marge hi ha a l'hora d'afrontar-lo. El problema de tota aquesta «contextualització» és, primer, que pren espectadores i espectadors per rucs, perquè inhibeix la seva llibertat per decidir sobre el que mira i el que n'opina. Després hi ha el menyspreu que suposa per a la ficció, al capdavall un mirall del seu temps, i allò que ens ensenya sobre les nostres febleses com a societat. Hem de poder veure-ho tot, també el que ens irrita i el que ens emprenya, per poder elaborar els antídots. És legítim que ofengui Allò que el vent s'endugué, però dir al públic com l'ha de mirar és un exercici de prepotència i proselitisme molt preocupant. De què serveixen, doncs, la ingent quantitat d'estudis, articles i llibres dedicats a analitzar aquestes obres i els seus ressons? No és la ficció la que crea els monstres, sinó que és el mecanisme que els expressa. Al final, el veritable problema no és cap d'aquestes sèries o pel·lícules, sinó l'onada censora i moralitzant que s'ha apoderat del món actual. No és la ficció el que t'ofèn, sinó la certesa que el que mostren existeix a la nostra realitat. Per tant, no ho hem de fer desaparèixer, al contrari: ens n'hem de servir per entendre d'on venim, perquè som on som i on hauríem d'anar. Són llegats d'un passat que no podem negar, perquè fer-ho seria posar-nos al nivell dels causants de les injustícies que volem (i necessitem) superar.
