02 de juliol de 2020
02.07.2020
Diari de Girona

Els àngels dels pobres

01.07.2020 | 23:44
Els àngels dels pobres

Em disposava a escriure un conte sobre una mosca sense ales, quan vaig saber que als llocs on fa molt de vent aquesta mancança està genèticament institucionalitzada perquè constitueix un avantatge. Li ho vaig dir al meu psicoanalista:

– Hi ha llocs on les ales fan nosa.

– A qui li fan nosa? En quins llocs? -va preguntar.

– A les mosques, i en llocs on el vent juga amb els insectes voladors com un corrent d'aire amb les cendres de carta d'amor.

– I per què m'explica això?

– Perquè volia escriure un conte sobre una mosca sense ales i ara ja no sé si té sentit.

– I quin sentit tenia abans d'assabentar-se d'això del vent?

– No ho sé. Sempre em va cridar l'atenció que els àngels i les mosques tinguessin en comú aquests òrgans. L'altre dia vaig estar al museu del Prado i em vaig acostar a veure L'Anunciació, de Fra Angèlic. El recorda?

– Crec que sí. L'arcàngel sant Gabriel, anuncia a la Verge que serà mare de Déu. Hi apareix també l'Esperit Sant en forma de colom.

– Exacte. Doncs estava contemplant-lo amb cert embadaliment místic, ja que es tracta d'una pintura que m'agrada molt per la seva aparent ingenuïtat, quan una mosca es va posar sobre el colom.

– Al museu del Prado hi ha mosques?

– N'hi havia una almenys. Em vaig preguntar per què l'Esperit Sant no podria ser una mosca en comptes d'un colom.

– Ja -va dir la terapeuta amb to de paciència-. I aquí és on se li va ocórrer el conte de la mosca sense ales.

– Així és.

- Doncs no acabo de veure l'associació.

– Potser no n'hi hagi.

De tornada a casa, em vaig ficar al llit perquè tenia molt de mal de cap, però vaig trigar a adormir-me preguntant-me si les mosques, tan abundants en aquesta època de l'any, no miren de dir-nos alguna cosa fonamental amb la seva presència. Com ja he dit en altres ocasions, són els àngels dels pobres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook