El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha sumat un nou despropòsit a la planificació del curs vinent. Després d'haver forçat la reobertura de les escoles al mes de juny, encara que fos amb dos alumnes per aula, i d'haver demanat als directors l'impossible en reclamar-los nous espais per poder fer grups més reduïts, resulta que ara el virus ja no suposa cap perill per a les escoles i el curs començarà amb absoluta normalitat: és a dir, amb les ràtios habituals, amb el mínim de noves contractacions -els sindicats alerten que els 3.200 docents extres només serviran per evitar ràtios massa altes i suplir el professorat que és grup de risc- i amb una proposta de grups estables que no acaba de convèncer a ningú.
La sensació és que el departament no adapta el seu discurs a la realitat, sinó al revés: un cop constatat que els seus plantejaments inicials són inassumibles, perquè les aules, les connexions a internet i els recursos de les famílies són els que són, ha optat per la tècnica de tirar pilotes fora i qui dia passa anys empeny. Com si no hagués passat res. El problema, tanmateix, és que tants canvis d'opinió no donen seguretat ni al professorat ni a les famílies. Només queda creuar els dits perquè no hi hagi el temut rebrot a la tardor. Perquè si ve, tothom un altre cop a córrer.
