Fèlix Millet va entrar la setmana passada a la presó i jo voldria saber quin dels seus detractors ha fet més per la cultura catalana que ell. Un que fa dir-se Jordi Panyella, i que treballa a El Punt, li va dir «el gran impostor» en un llibre. Voldria saber, de veritat que voldria, què ha fet Jordi Panyella en favor de la cultura catalana. El Punt ens ha sortit molt més car als catalans, molt més car, i a canvi de molt menys, que el Palau mentre Millet va manar-hi.
Millet va fer la feina, va fer la remodelació, va aconseguir més diners que ningú no hagi aconseguit mai per a la institució, va donar a l'Orfeó Català una casa. Voldria saber quants diners ha recaptat Panyella per a la cultura catalana, i voldria saber també quants diners ens ha costat. Voldria saber quants diners ha aportat El Punt a la nostra lírica i quants diners hem pagat el conjunt dels catalans al diari, sobretot els catalans que no l'hem llegit mai. Voldria saber d'on treuen el nervi per donar tantes lliçons. Voldria saber-ho perquè ara mateix no ho sé i no puc entendre com pot ser que l'anàlisi sigui tan simple, tan sectari, tan irreal.
Suposant que sigui cert, que no ho sé, l'import total que diuen que Millet ha robat, és molt més important -més del doble, i del triple- el tou de diners que va aconseguir per al Palau. Finançava Convergència? Estic indignat, aquí es juga! Per què no parlem del finançament d' El Punt, del partit de Rahola quan era política, del PSC o de qualsevol altra formació o institució catalana? Qui és Jordi Panyella? És que no ho sé i voldria saber-ho. Jo sé qui és Fèlix Millet, jo sé quina obra importantíssima va fer al Palau amb Òscar Tusquets i els diners que va aconseguir, en proporció de 100 a 1 respecte al seu predecessor i dels seus successors. Voldria que algú em fes la matemàtica de tanta dignitat impostada, presumpta i falsa. Voldria que Catalunya s'enfrontés per fi d'una manera adulta a la seva realitat.
Hi ha uns guanys, no sempre hi ha uns guanys. Hi ha unes pèrdues, gairebé sempre hi ha unes pèrdues. Fins que no ho entenguem, perdrem. I la culpa no serà d'Espanya. Hi ha una empresa de les coses, i en aquesta empresa hi ha la veritat fonamental i tota la resta és estètica i no importa, o importa molt menys. Després hi ha Genís Sinca, que ha fet un altre llibre, molt semblant al de Panyella, però en lloc de dir-li «impostor» li diu «destructor». Quins adjectius, noi! Em pregunto quant ens hauran costat les escoles, segurament públiques, d'aquests xicots. I també em pregunto si algú sap qui és Genís Sinca. Jo és que ahir vaig anar a dinar a Via Veneto i vaig preguntar si el coneixien i em van dir que no. Encabat vaig anar a sopar a Sushi 99, i també vaig preguntar, i tampoc no van saber-me'n dir res. Voldria saber quants diners ens ha recaptat, el Genís. Voldria saber què ha construït per sentir-se capaç de dir «destructor» a Fèlix Millet. Voldria que algú m'ho expliqués ben detingudament, perquè em sabria molt de greu ser injust amb ell creient com crec que mai no ha fet res que tingui cap mèrit -ni cap benefici consignable.
Catalunya s'ha especialitzat a subvencionar paràsits. Catalunya s'ha especialitzat en els defectes dels altres i les virtuts no importen. Catalunya s'ha especialitzat en la derrota i ja no sabem què és, ni què significa la victòria. Catalunya és un món on dos anònims com Panyella i l'altre, que és que ni me'n recordo com es diu i em fa mandra mirar-ho, s'atreveixen a donar lliçons a un que els sobrepassa en milions i milions d'euros. A donar lliçons i a insultar-lo, quan ells ens han costat molts més diners i sempre han estat deficitaris. No hi ha rigor, no hi ha la menor sensació de vergonya, d'autoexigència, del valor que té cada cosa.
Un que roba ha d'anar a la presó. Però la paraula «saqueig» em sembla excessiva quan hi ha guanys, i els «impostors» són els que deixen a deure. «Destruir» és just el contrari del que Millet impulsà i Tusquets realitzà al Palau, sota l'amable patrocini, per cert, del president Aznar. Entre Convergència que usà el Palau com una prostituta, per xulejar-lo, i Aznar que en pagà la remodelació, qui és més anticatalà? D'això també podríem parlar-ne. Qui ha fet més pel Palau de la Música o pels Mossos, Rahola o Aznar? Qui ha cobrat més de la ferida? Qui s'ha enriquit més del cinisme? Qui ha pagat el preu més alt? Quan Rahola tingué problemes, a qui va anar a buscar? Quan les lliçons s'allunyen de la comptabilitat, emergeix l'imperi de les bacallaneres i del paper de diari que només serveix per embolicar el peixot.
Doneu-me mil Fèlix Millet i si el Panyella i l'altre no existeixen, no se n'adonarà ningú. Si Millet és el nou sentit de la mesura, amb la quantitat de diner públic que al llarg del temps El Punt s'ha endut, hauríem de posar tota la redacció a la presó i ni així pagarien la culpa, ni la vergonya. Tots sabem fer frases. Jo també, jo soc el que més en sé. Porteu-me mil Millets i que robin exactament el mateix. No és que amb els guanys que ens deixi puguem pagar el sou quintuplicat dels seus insultadors, és que ja ho hem fet. O d'on creies que sortien els diners del teu sou, Panyella, rei?
