Hi ha nous medicaments que costen 2 milions de dòlars. Els té? Es cura. No els té? Atendrem gustosament les seves malalties més barates. David Castro i Martí Fradera expliquen el cas de Zolgensma, la injecció que s'ofereix com a cura de l'atròfia muscular espinal, una mutació genètica que destrossa les neurones motores. A la novetat del fàrmac s'afegeix la de la seva valoració, que ja no és quant va costar descobrir-lo sinó quant estàs disposat a pagar per ell, un clàssic per l'abús en monopoli o escassetat. Novartis va sortejar 100 dosis gratis al món en una operació alegre i sense prejudicis de fixació de preu d'un bé de primera necessitat per a malalts, que pot valer 2 milions o res.

Com a notícia, Zolgensma produeix efectes secundaris en forma de palpitacions en població sana. El que és interessant com a argument amb dilema moral per a una sèrie televisiva de futur distòpic -tan pertinents en aquesta confluència de neoliberalisme i noves tecnologies que dinamiten tota certesa- és inacceptable en la realitat.

Aquest malestar no trobarà alleujament expressant-lo en veu alta perquè experts molt formats defensen des de mitjans de comunicació molt potents que gràcies a aquest sistema es financen noves investigacions que creen nous fàrmacs que curen malalties, que és legítim que científics i inversors s'enriqueixin i que, en una societat d'individus lluitadors, hi ha formes per aconseguir aquests medicaments exigint als estats, recorrent al crowdfunding, endeutant-se qui pugui... Les dosis de benefici no es qüestionen. Per a l'estrès tenim remeis més barats i els cobreix la Seguretat Social. Mentre aguanti.